De Madrid, arriben constants rumors de soroll de sabres, en la seva versió contemporània en què els togats han pres el relleu dels uniformats. Alguns integrants del sector més reaccionari de la judicatura s’han entestat a donar una estocada definitiva contra el president del govern espanyol. Fins ara, les imputacions han arribat fins als antics més estrets col·laboradors polítics i fins al nucli familiar més proper, però sembla que es preparen moviment per estrènyer encara més el cercle.
Ben segur que l’oposició no desaprofitarà l’ocasió per elevar el to. Cal estar també amatents a com evolucionen les causes que afecten els populars. Ocasió doncs propícia perquè la dreta més extrema carregui contra tots. I en aquest clima, Catalunya rebrà, com sempre, la ressaca de la tempesta madrilenya. Carpetes com el nou sistema de finançament i la condonació dels interessos (dels diners que ens van prestar amb els nostres diners!) seran sens dubte munició per a la cridòria. Però també qualsevol altra excusa, com els murals de Sixena o les revelacions sobre els atemptats del 17-A o les reunions o converses amb el president exiliat.
Capítol a banda mereix el tema de l’amnistia. El Tribunal Constitucional té ja sobre la taula els recursos, amb petició de mesures cautelars, del president Puigdemont i els consellers Comín i Puig. Les resolucions –que podrien comportar el retorn dels exiliats– s’esperen cap a l’octubre o novembre.
I, per acabar-ho d’adobar, al novembre començarà el judici contra la família Pujol que la dreta mediàtica convertirà segur en un judici contra Catalunya.
En temps de fortes tempestes, mantinguem-nos vigilants i intentem aprofitar qualsevol rolada de vent que ens permeti avançar en el bon rumb.
