Com no podia ser d’altra manera, he llegit amb molt d’interès i atenció l’informe titulat El cas de la presidenta Laura Borràs és un cas d’ús i abús tergiversat del dret (lawfare), elaborat per dos destacats membres del Col·lectiu Maspons i Anglasell, David Ros i Serra i Isidre Llucià i Sabarich, que, a més, són Interventor i secretari municipal per oposició amb una vasta experiència al sector públic. Només cal fer una petita ullada a la xarxa per comprovar que estem parlant de dos autèntics referents en matèria de dret públic i contractació administrativa.
El rigorós informe no m’ha sorprès pel contingut, ja que el comparteixo plenament (i ho he dit per escrit i en diverses intervencions públiques, afegint-hi encara algunes irregularitats processals en què els autors no incideixen tant), sinó per la seva valenta contundència. Alguns ja havíem dit el mateix, però érem sospitosos de proximitat amb Laura Borràs. Sospita d’enemistat que, per cert, no s’ha emfatitzat dels que s’han omplert la boca de corrupció, per pur partidisme i/o per justificar una decisió de la Mesa notòriament injusta i il·legal.
En el cas de la Institució de les Lletres Catalanes no hi ha hagut ni fraccionament de contractes, ni prevaricació, ni falsedat punibles. I, molt menys, corrupció, que la mateixa sentència descarta de forma expressa. Va haver-hi, això sí, una investigació prospectiva contra una coneguda independentista a qui es va investigar sense respectar-ne l’aforament, ni els més elementals drets processals dels quals hauria de gaudir qualsevol ciutadà.
La notícia no és, doncs, el què es diu, sinó qui ho diu. El Col·lectiu Maspons i Anglasell s’ha posicionat sempre en termes absolutament tècnics defugint tota mena de partidisme. És possible que ara els ploguin crítiques, però, des del rigor jurídic i acadèmic, s’agraeix que una veu d’imparcialitat no dubtosa digui les coses tan clares i de forma tan contundent.
I ho dic i ho signo com a amic –de vegades díscol– de Laura Borràs que sempre he dit el que honestament pensava, més d’una vegada contrariant la meva amiga presidenta.
