Es trobaran o no es trobaran? Algun expert i malpensat comentarista polític madrileny ho dona com a molt probable. L’especulació també apareix en almenys un important diari català: Pedro Sánchez acudirà, inevitablement, a entrevistar-se amb Puigdemont, bé a Waterloo o en un lloc neutral. És una exigència de l’expresident de la Generalitat i, fins ara, Sánchez s’ha vist obligat a transigir amb tot el que se li demana en una negociació per aconseguir els vots de Junts per aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Una negociació que es manté subterrània, opaca, i en què participa, telefònicament, fins i tot la vicepresidenta primera del govern, María Jesús Montero.
Després del viatge del secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, a les casernes de Puigdemont, fa una setmana, en teoria per negociar la setmana laboral (?), són molts els que interpreten que s’està preparant el personal abans d’anunciar l’aterratge de Sánchez als terrenys del fugat. Cosa que, quan preguntes en determinats cercles monclovites, ningú et desmenteix rotundament, i fins i tot hi ha qui ho justifica en el fet que Sánchez està fent “grans esforços” per ‘normalitzar’ la relació amb l’independentisme català. Això, atès el fraccionament d’aquest independentisme, sembla alhora més fàcil i més difícil. Però ja ho veurem.
És poc el que veritablement se sap fins ara sobre els contactes entre Puigdemont i representants del govern central. Com se sap molt poc també sobre els contactes oficialment negats que Junts manté també amb el Partit Popular, molt més discretament encara que el govern socialista. Al marge dels ja gairebé fins i tot habituals viatges a Waterloo i Ginebra del secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, asseguren que la mateixa vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, està parlant ‘de qüestions pressupostàries i econòmiques’ amb el mateix Puigdemont, que ja ha pràcticament aconseguit la quitança del deute autonòmic a Catalunya (i, de passada, a la resta de les autonomies).
Res d’això no consta, és clar, de manera oficial, més enllà de la seguretat que l’expresident de la Generalitat exigeix controlar la immigració, els pressupostos i la seguretat (els Mossos controlaran els ports i aeroports catalans, desplaçant la policia i la Guàrdia Civil, segons va anunciar el mateix Salvador Illa). També hi ha la famosa exigència que Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança a les Corts, cosa que sembla que passarà força probablement: a la Moncloa estan segurs, i esgrimeixen algunes enquestes del CIS, que Sánchez guanyaria aquesta votació, amb el vot afirmatiu, a més, de Junts i de tots els socis habituals. El fet que això es produeixi per exigència de l’expresident de la Generalitat sembla ara secundari: Espanya, et diuen, no és Alemanya, que no té els mateixos problemes territorials.
I, per fi, el tema més espinós: l’exigència de Puigdemont d’aconseguir una ‘amnistia política’, superant el veto del Tribunal Suprem a aquesta mesura de gràcia, una superació que possibilitaria tornar legalment a Catalunya. A l’executiu central asseguren que el govern no està capacitat per actuar saltant-se la prohibició de l’alt Tribunal perquè Puigdemont i els altres implicats en el procés siguin amnistiats. En les últimes hores han circulat no poc algunes enquestes internes fetes per algun diari molt rellevant (i progovernamental) barceloní, en què els lectors, preguntats sobre això, afirmen per un 79% que “cal l’amnistia a Puigdemont per normalitzar la política”. Només el 21% restant es decanta pel ‘no’. Segurament, un mitjà de comunicació en un altre punt d’Espanya obtindria resultats diferents, però…
És precisament al voltant d’aquest escull on algunes fonts situen la possible –potser fins i tot probable, no m’arriscaria a assegurar-ho– trobada a l’exterior de Sánchez amb Puigdemont, potser aprofitant ja el clima generat per les vacances nadalenques, en què l’opinió pública i la publicada ‘es relaxen’. Els assessors monclovites estudien com presentar aquest hipotètic viatge a l’opinió pública: un intent més de “normalitzar” la situació a Catalunya i amb Catalunya, insisteixen. Es calcula que l’oposició als partits de la dreta serà ferotge, però no tant com la que mostraran sectors judicials i mediàtics, que el PSOE acusa d’estar ‘enfeudats’ i de seguir les directrius del PP i de Vox.
El cas és que a la Moncloa semblen fins i tot satisfets de la quantitat d’informacions que circulen al voltant de la corrupció presumpta d’Ábalos, Koldo García i fins i tot el muntatge que afecta Begoña Gómez, la dona de Sánchez: no hi ha possible causa penal contra la parella del president i les culpabilitats d’Abalos i Koldo, denunciades pel comissionista –o com s’anomeni aquesta gent- Víctor de Aldama, ja es donen per pràcticament amortitzades. Així que l’important, com sempre, segueix sent Catalunya. Hi haurà o no viatgem als dominis de Puigdemont, amb el Falcon o sense? Les apostes circulen com a llebres pels cenacles i mentiders de la Villa y Corte. Són més els que pensen que sí, que hi haurà trobada al cim. No hi ha dubte que el 2025 serà un any apassionant. Bon Nadal.
