Fins i tot en el pitjor context polític en molts anys, l’independentisme ha demostrat que és l’única idea capaç de demostrar una força important al carrer. La capacitat de mobilització ha baixat, però la determinació de més de setanta mil persones -segons els recomptes policials- s’ha demostrat que és la mateixa. Dit això, ha estat una Diada molt tensionada per les baralles permanents entre uns partits independentistes que estan totalment mancats de capacitat estratègica, fins el punt que han acabat desmobilitzant gran part del propi electorat. La conseqüència final, que és vista com una humiliació innecessària per part de bona part de l’independentisme social, ha estat la presidència de Salvador Illa al capdavant d’un Govern monocolor del PSC. Una decisió que, vist l’ambient de la Diada, passarà factura a ERC.
El fet és que els partits independentistes han perdut el carrer. Junts i Carles Puigdemont conserven una certa capacitat de mobilització, però ja no són capaços d’atraure nous suports, ni tampoc tenen manera de recuperar els centenars de milers de simpatitzants que, políticament, s’han tancat a casa. La CUP ha mostrat símptomes de vitalitat, tot i que continua molt lluny dels anys daurats en què determinava el conjunt de la política catalana i exhibia potència cultural entre la gent més jove. I ERC, en fi, continua lliscant cap avall en l’abisme ètic i polític que Junqueras, Rovira i els seus entorns han construït.
Per tot plegat, aquesta tardor ha de servir perquè els tres partits es regenerin. L’independentisme és capaç de sobreviure mancat lideratges clars, però no avançarà cap a l’objectiu final sense les eines que van fer possible l’1 d’Octubre.
