No pot haver-hi millor prova de la degradació definitiva de l’anomenat “procés” que aquesta xarlotada institucional sobre uns JJOO d’hivern que està protagonitzant el govern de Catalunya amb l’Aragó. Els mateixos que deien que proclamarien la independència fa una mica més de quatre anys, han acabat discutint amb un “baturro” sobre si els esportistes de Noruega o el Canadà esquiaran a Jaca o a La Molina. Però ja els va bé. Perquè així anem parlant d’un tal Lambán i sobre si aquests jocs beneficien o no les comarques del Pirineu. Simples controvèrsies de regions espanyoles.
No deixa de ser paradoxal que els mateixos partits que denuncien la repressió espanyola, vulguin organitzar uns JJOO amb el repressor. Com també és surrealista que un govern independentista promogui un esdeveniment on la seva nació no tindrà cap mena de representació oficial. Molts pensaran que això és propi de babaus. Personalment, no seria tan taxatiu. Tota aquesta polèmica fa que Catalunya consolidi la seva imatge de comunitat autònoma que ja ha superat la febrada independentista del 2017. Els seus polítics respecten el marc legal espanyol que els garanteix la paga i les subvencions electorals. Ha tornat la normalitat “constitucional”. També tornen a Barcelona la “roja” i la “Vuelta”. D’aquí poc ho faran els toros…
Però continuem amb la “repressió”. Personalment, si em posés en la pell d’un observador polític internacional, no deixaria de preguntar-me com diantre qui l’exerceix permet al reprimit que es postuli per organitzar un esdeveniment de màxima projecció internacional. Costa imaginar al govern xinès, posem per cas, deixant que els tibetans vulguin celebrar uns jocs d’hivern i els facin costat. Qui podria veure-hi cap persecució? Tot plegat, agafa un aire de comèdia de baixa estofa on els actors catalans volen representar el paper de víctimes. Això sí, remunerades per aquell que diuen que els nega el i la sal. Pobrets!
Un moviment independentista liderat per una gent per la qual és més important un divertiment esportiu que no pas desestabilitzar l’estat del qual diu que es vol separar, és la riota de qualsevol. Volen la independència o volen esquiar?, segurament pensaran des de fora.
Veient el sainet d’aquests dies, hom entén que a Espanya no li cal fer gaire cosa per desacreditar-nos. Només li cal tirar llençar una mica de pa al tripartit processista i tots ells acaben barallant-se per les molles. Ho fa en forma de taula de diàleg o d’uns impossibles JJOO. Tant se val perquè l’èxit el té assegurat. Sap que han de menjar de la seva mà i que mai no li mossegaran. És una batalla que no perdran mai.
Tot i això, sembla que a Esquerra, Junts i la CUP no els hagi de passar factura el seu ridícul i les seves misèries. L’independentisme del carrer sembla com si hagués acceptat estoicament que són uns ineptes que només volen mantenir la menjadora. Protesta només en privat perquè no veu ningú que els pugui tombar. Fer sentir al poble impotent és el preludi de qualsevol totalitarisme. Podem fer dues coses: o fer-los fora o anar a esquiar. Triem.
