L’estabilitat durant els pròxims tres anys del govern de l’alcalde de Barcelona es pot desencallar, o encallar, per un projecte que, de fet, ningú no pot garantir si acabarà executant-se o morirà definitivament després de més d’una dècada deambulant per calaixos i tribunals. Està a exactament 110 quilòmetres de la plaça de Sant Jaume: el Hard Rock, un gran centre d’oci i joc al voltant de Port Aventura que ha desfermat des del primer dia una polarització política, social i territorial de gran abast. Fins al punt que ara mateix condiciona l’aprovació dels pressupostos de Pere Aragonès, que necessita sumar com a mínim 2 vots més a banda dels 66 que sumen ERC i PSC. Els preuats 8 escons dels Comuns estan condicionats a una renúncia “explícita” al projecte del Hard Rock, i els 33 del PSC, justament, a posar una catifa vermella al projecte. ERC, mentrestant, dona suport als comptes del PSOE a Madrid i del PSC a Barcelona sense tants miraments.
Naturalment, l’aritmètica dels pressupostos de la Generalitat d’aquest 2024 té una lectura que va molt més enllà de donar oxigen al president, com va passar el 2023. Amb Junts fora de l’executiu des de l’octubre del 2022, i amb unes eleccions a pocs mesos, les aliances que se segellin ara s’hauran de posar en el context preelectoral català. I per descomptat, tindran un impacte directe a la capital del país. També per als Comuns, que, en cas de complir la paraula estrictament, haurien de tombar els comptes catalans si no hi ha aquesta renúncia. Han apostat al tot o res amb el Hard Rock, conscients que apartar-se d’aquesta etiqueta de crossa del PSC els pot deixar momentàniament fora del joc aritmètic del poder. Però també que els pot permetre esgarrapar vot cupaire i tenir més força la pròxima legislatura.
Un no dels Comuns al Parlament posaria també en dificultats l’estratègia del PSC de presentar-se com el partit central del país que surt al rescat d’un govern en minoria, un partit que fa gala d’haver “pacificat” Catalunya amb la llei d’amnistia i que arriba per situar el país al centre ideològic. Si ERC i el PSC -ja no són només els comptes del Govern, sinó d’un bipartit de facto- fracassen en l’aprovació dels comptes perquè els Comuns no els els hagin votat, des de Barcelona, Jaume Collboni ho tindrà encara més fàcil per barrar el pas a Barcelona en Comú a l’Ajuntament. Com a mínim temporalment i a l’espera dels resultats de les eleccions catalanes… Si Ada Colau és el gran obstacle d’un tripartit a Barcelona, segons el PSC, el veto al Parlament dels Comuns -que pot entorpir el camí de Salvador Illa– emprenyarà l’alcalde. Per contra, reforçarà l’aliança amb ERC. Ara bé, en termes aritmètics, sense els Comuns no hi ha majoria absoluta i l’estabilitat no està garantida.
Ras i curt, el Hard Rock agitarà també els pròxims dies de la política barcelonina, a les portes de la votació dels pressupostos municipals al ple del 22 de març. L’habilitat, i també la sort de Collboni, ja que parlem de jocs d’atzar, és que tot i tenir només 10 regidors, no hi ha cap oposició real alternativa possible amb els 31 restants. I si li cal una qüestió de confiança, hi anirà triomfal.
