El principal objectiu del PSOE amb l’aprovació de la llei de normalització és posar fi a l’exili. Per a ells, és la segona part dels indults, per arribar precisament on no es pot arribar amb indults o reformes penals. Qualsevol que hagi seguit les justificacions que ha donat l’entorn de Pedro Sánchez coneix la tesi del “reencuentro total”. Es tracta de passar pàgina i recuperar la normalitat política (autonòmica) sense abandonar la política de presa d’ostatges que ha practicat l’Estat des del 2017.
Des del costat català, la falsa amnistia (que no acaba amb el conflicte ni amb la repressió) s’ha volgut justificar també com el pagament d’un deute amb els represaliats de base. El PSOE volia amnistiar els polítics amb causes pendents per aconseguir els mateixos efectes que amb els indults. Però els partits independentistes han volgut incloure-hi tothom que té causes penals per tal que no sembli la repetició del pacte per rescatar els ostatges. Des d’aquest punt de vista, els efectes no han de ser necessàriament els mateixos.
Sigui com sigui, per molt obvi que resulti el fet que l’exili del govern legítim està arribant al seu final, crec que ningú no n’ha analitzat totes les conseqüències. En l’àmbit personal, és clar, els exiliats es podran reunir amb les seues famílies a casa. Però tornar a casa algun dia no dona sentit a un exili polític de més de 6 anys. Fins ara, era l’únic front de conflicte amb l’Estat que romania obert i que anava donant victòries. Tot plegat ha canviat tan ràpidament que la digestió no és fàcil.
La pregunta que tothom s’ha fet és què passarà amb la batalla jurídica de l’exili. La resposta, en aquest cas, és prou clara. Sense exili, no hi ha batalla de l’exili. I si la batalla acaba per un pacte, no és cap victòria. És un empat. En el moment en què s’arxivin les causes contra els exiliats, deixen de tenir rellevància tots els plets sobre euroordres, prejudicials o sobre la immunitat els eurodiputats. Des d’un punt de vista personal és una victòria per als exiliats. Políticament, és la superació d’aquesta dimensió del conflicte.
Una altra qüestió molt menys discutida és què passarà amb el Consell de la República. Sense exili del govern, i sense la mateixa idea de govern legítim, no hauria existit mai el Consell. Amb tot, ara mateix sembla que la idea és mantenir-lo malgrat que ningú no sap per fer què. Tot el relat i tota l’estratègia que ha donat sentit al Consell no se sosté si ja no hi ha un president i part del seu govern a l’exili. Segurament el més sensat seria tancar-lo o posar-lo a hibernar, per a quan torni a ser útil.
Però segurament el que està més verd és el paper polític dels exiliats l’endemà del seu retorn. Les nocions de president legítim o govern legítim estan intrínsecament vinculades a la destitució i persecució penal del govern de l’1-O. La fi de la persecució penal de tots els membres d’aquest govern comporta l’eliminació de qualsevol obstacle per a la seua restitució. Per tant, si Espanya rehabilita el president i els consellers de l’1-O, aleshores depèn dels catalans i d’ells mateixos ésser restituïts.
En el moment que el president i el govern de l’1-O puguin tornar a ocupar els càrrecs dels quals varen ser il·legítimament apartats, deixen de ser legítims. Dit d’una altra manera, la normalització política que suposa la falsa amnistia també acaba amb la bifurcació entre la voluntat democràtica dels catalans i la seua representació institucional dins el regne d’Espanya. L’esquerda democràtica que varen provocar l’aplicació del 155 i el cop del 30 de gener del 2018 es tanca del tot.
L’endemà del retorn dels exiliats, doncs, qui ocupi el Parlament o el Palau de la Generalitat ho tornarà a fer amb tota la legitimitat. Resta per veure si Puigdemont i Junqueras voldran ser els candidats dels respectius partits per tal de recuperar els càrrecs que tenien abans del 155. I, si és així, si Aragonès s’hi posarà bé o maniobrarà amb la data electoral per a impedir-ho. En qualsevol cas, l’escenari polític serà tan radicalment diferent del del 2017 que la possibilitat de reprendre les coses on les varen deixar és remota. Un pas més en la deconstrucció de l’1-O.
