Quatre anys després d’unes eleccions municipals en què es va parlar més que mai de país, aquesta vegada s’està deixant la qüestió nacional de banda. La lletania que en els comicis locals s’ha de parlar de neteja i de seguretat, imposada pels que ja tenen l’Estat que volen, ha guanyat el relat. L’unionisme juga ara en el seu terreny. Els partits que es reivindiquen com a independentistes els ho permeten, traumatitzats i rendits per haver-se quedat a mitges el 2017 amb el Procés i consumits per les seves batalles internes, internes de l’independentisme i de partit.
ERC s’ha cregut que el 2019 la va perjudicar fer independentisme durant la campanya de Barcelona i les paraules amb sentit de nació que va pronunciar Ernest Maragall la nit electoral. Malgrat que el mateix candidat republicà manifesta que l’argument va ser utilitzat de manera fal·laç per activar l’operació Valls amb l’únic objectiu d’obtenir poder, ara defuig l’eix nacional i subratlla que “el 28-M no és ni un referèndum sobre la independència ni un contrast d’estratègies de com arribar a la independència”, en paraules seves a l’entrevista de campanya al Tot Barcelona.
La idea que fer independentisme perjudica electoralment els candidats en les municipals ha fet forat entre els analistes de l’independentisme. També la comparteix Xavier Trias i el seu entorn. De manera que el debat se centra només en l’eix dreta-esquerra, que és el que convé a Ada Colau, a Jaume Collboni i a Daniel Sirera. En el cas de Colau, amb un partit que no seria res sense ella ni sense l’alcaldia de Barcelona, el discurs es disfressa sofisticadament d’una reclamació de més recursos i fins i tot més poder per a les ciutats, però sempre sense trencar l’Estat. Cosa que en el cas espanyol, és inevitablement enganyosa.
Barcelona, com tota gran ciutat que ha de fer de capital d’un país, té el deure de voler contribuir a vertebrar aquest país –no només de lluir com a cap i casal–, però necessita un Estat. I l’Estat espanyol hi juga en contra. Precisament perquè percep que Barcelona seria un element de força per a Catalunya com a nació que aspira a ser independent, l’Estat fa dècades que hipertrofia Madrid –Rodalies n’és l’exemple més clar–, per fer-la més gran amb la idea de fer Espanya més gran. Si no parlem de país en les campanyes electorals de les municipals, cada vegada hi haurà menys recursos per fer Barcelona neta i segura.
9
8
