Aquesta setmana la qüestió no és en quina fase ens trobem. Al cap i a la fi la gent ja comença a fer una mica el que li ve en gana. Sí, és cert que hi ha un percentatge de la població que continua obeint totes les consignes, i que hi ha un altre bon grapat que senzillament s’ha instal·lat en un ERTO còmode o en un teletreball sense companys tòxics i sense fills que preferirien no tornar a una normalitat que està clar que en el seu cas no ho serà més que per allò dolent. Però la resta s’ha llençat a l’aigua, mai millor dit, i això de números i fases li importa poc més que un rave.
Però vista la incongruència en les consignes del govern de Pedro Sánchez, les imprevisions injustificables, les ocultacions injustificades i la selecció d’incompetents que ostenten responsabilitats en la gestió pública, ja no resulta estrany que a Catalunya comptem amb una alcaldessa per a Barcelona que primer deia voler eliminar els cotxes i després amenaça la Nissan per marxar, i amb un President de la Generalitat que va passar de voler que ningú sortís de casa durant el confinament, a dir que volia el final de l’estat d’alarma, per desprès renegar de la desescalada que ara reivindica poder tenir a partir d’avui, tot i que li havien ofert, tampoc sabem per què.
És evident que tot es fa des de la incertesa, per no dir des de la ignorància, i que és molt més fàcil parlar del que es podia haver fet que prescriure els comportaments de demà, però qui governa es va proposar per al càrrec afirmant que tenia capacitat per exercir-lo, i la sensació que provoquen Torra i Colau és que estaven preparats per criticar els governants des d’un article o un suposat estudi i en relació a un aspecte sectorial, en general sols traducció de les seves particulars fílies i fòbies.
Ni Barcelona és un municipi qualsevol, ni Catalunya ha deixat de tenir competències sobre moltes qüestions durant aquest temps de quarantena. Ni tan sols saben sobre quins àmbits hem d’intentar reconstruir-nos econòmicament o en quina fase de desescalada urgeix col·locar-nos? I pensen que el que sigui que vulguin es podrà donar mentre la canalla continuï sense tornar a l’escola? Fase 2, o 3 o 4. No saben on són. I, de retruc, tampoc nosaltres.
