Possiblement, aquest article d’opinió hauria de ser una notícia. Però, els confesso que estic tan, tan emprenyat, que m’he estimat més guardar la informació per escriure la columna que els meus caps em fan escriure els divendres. Així, potser seran magnànims per entendre l’empipament perquè, després de tot, després de set anys, l’Estat encara dona per viu Abdelbaki es-Satty, tal com demostra la documentació aportada a la comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils.
Aquesta setmana s’ha començat a servir el tall de la comissió. Certament, cal reconèixer que va servint la tasca i els interrogatoris dels diputats com Pilar Calvo, Jon Iñarritu, Mikel Legarza, Eloi Badia, Jordi Salvador, David Serrada o, fins i tot, el popular Santi Rodríguez.
Les testificals de l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el general Fèlix Sanz Roldán, i de l’exdirector del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i un dels puntals de l’operació Catalunya, el comissari José Luis Olivera. El primer es va esplaiar i la seva cuirassa d’immunitat va deixar entreveure escletxes que es van saber aprofitar.
De fet, l’excés de confiança de saber que tens els secrets de l’Estat a la teva memòria et pot trair donant més informació de la que voldries o una informació que, ara sí, set anys després dels fets, es pot interpretar més correctament. Olivera va tenir el greu problema d’explicar-se a contrarellotge i, sobretot, de confondre l’espai-temps. Però també va atorgar dades que ara es transformen en el gran puzle del 17-A, donant la clau a tot plegat: “Va ser una cagada”.
De fet, van fallar tots, i els primers, els Mossos d’Esquadra i la seva comissaria general d’Informació, que, per cert, dirigia amb mà de xèrif, l’aleshores cap del cos i major Josep Lluís Trapero; ara promocionat políticament de la mà del president Salvador Illa, qui, que se sàpiga, no fa paelles a Cadaqués. En tot cas, l’administració hauria de donar explicacions per aquestes errades generades per, com a mínim, una incomprensible descoordinació policial i certa inoperància en les anàlisis de seguretat.
Les dues intervencions, seguint el relat dels darrers set anys, insistien en com s’ha millorat la coordinació policial i la gestió de la informació antiterrorista. Un mantra que s’està repetint com un martell pneumàtic a través dels canals de comunicació i agitprop concertats que tenen les diferents policies, especialment, la de la Generalitat.
Però tota aquesta falòrnia es desfà com el sucre en un tallat en llegir la documentació aportada pel ministeri d’Inclusió i Seguretat Social ‘desclassificada’ aquesta setmana sobre l’imam de Ripoll. El ministeri ha aportat una extensa biografia seva, amb dades i concrecions. Hi és tot: renovacions del NIE, permisos de residència, altes i baixes a la Seguretat Social, recursos a les delegacions del govern espanyol per problemes administratius amb la seva situació, processos judicials, expedients d’expulsió i la tèrbola anul·lació de l’ordre (a darrera hora) de ser foragitat de l’Estat espanyol.
Però, el que més cou és que després de tota la cantarella dels canvis de protocols, del sistema informàtic superpoderós del CITCO i la intel·ligència de l’Estat, després de les compres de Pegasus i programes espies amb l’excusa del jihadisme, de la ciberseguretat i d’un control massiu a amplis sectors de la societat, l’Estat encara dona per viu Abdelbaki es-Satty. I així ho expressen els documents aportats pel ministeri: “Actualment, Abdelbaki es-Satty té caducada la seva TIE [acrònim de Targeta d’Identificació d’Estranger] des del 12 de maig de 2021, en el Registre Central d’Estrangers no consta expedients d’expulsió en vigor ni expedient d’extinció del dret a la residència a Espanya, Abdelbaki segueix mantenint el seu dret a l’autorització de residència de llarga duració”.
És a dir, l’enemic públic número 1, el cervell que, segons els savis policials, havia preparat un atemptat de gran escala i que va quedar fet bocinets a l’explosió d’Alcanar, la persona que ha provocat més polèmica en la seguretat pública dels darrers set anys, el centre dels dubtes ciutadans… encara té dret a residir a Espanya i que l’únic problema que es detecta és que té caducada la seva TIE des del maig de 2021. I ens volen fer creure que estan coordinats? Però quina presa de pèl. Quina presa de pèl a les víctimes i a la societat que administren i diuen protegir! M’entenen oi, l’emprenyada?
