Les protestes de la dreta espanyola contra l’esquerra espanyola continuen –les que fan riure i les que no en fan–, el cap de la fiscalia –també dividida– té un pla per parar tallar les revoltes internes i parar els peus als jutges que han declarat la guerra a l’amnistia. I fins i tot analistes espanyols gens sospitosos de voler la independència de Catalunya, com el col·laborador d’El Món Fernando Jáuregui, veuen una esquerda clara en el règim del 78. Jáuregui arriba a dir que l’Espanya del 78 “ja no existeix” i que el règim que va sortir de la Transició “ja no serveix”.
L’oportunitat per a Catalunya per modificar la relació amb Espanya hi és. O hi pot ser. Però la divisió de l’independentisme farà molt difícil aprofitar-la.
És impossible traçar un pla detallat de l’itinerari que hauria de fer l’independentisme fins a assolir el seu objectiu. No es pot dissenyar un full de ruta precís amb etapes definides i dates en el calendari, i encara menys preveure com reaccionarà l’Estat. Ara més que mai, ha quedat clar que l’Estat és imprevisible: pot exercir la màxima violència, com va fer l’1-O, el 155 i la repressió judicial, o pot ser que una branca d’aquest mateix Estat tiri pel dret i intenti desmobilitzar l’independentisme amb pactes, que és el que passa ara. És inviable, per tant, visualitzar la meta. El que sí que està clar és per on no s’ha de començar. I mantenir la divisió de l’independentisme no pot ser la casella de sortida.
Des d’El Món hem mantingut aquesta tesi sempre, independentment de les variacions –lleus o substancials, retòriques o amb fets– dels discursos de cada partit. I la continuarem mantenint. No es tracta d’una visió idealitzada d’un projecte polític. És normal que els partits competeixin, és inevitable que els moments difícils deixin ferides difícils de tancar i és humà que hi hagi gent que no se suporti. Però un moviment que pretén modificar la frontera d’un estat de la UE i que és empès per una part important de la població no pot progressar si no busca la manera de mantenir la xarxa teixida. I els arguments sofisticats que intenten convertir en pluralitat sana el que tothom sap que és divisió malaltissa només poden ser un gran parany.
