Escoltades les grans declaracions de principis -i vistos els gràfics dels resultats-, l’esquerra francesa ha salvat la República. O, més concretament, la V República. Els partits republicans han sabut muntar una gran coalició en un temps rècord i això ha aplegat, en una única candidatura, el que fins ara eren enemics irreconciliables, com Jean-Luc Mélenchon (França Insubmisa) i François Hollande (expresident i referent socialista), a més d’ecologistes, comunistes i diverses esquerres.
Però el Nou Front Popular, tot i guanyar, s’ha quedat massa lluny de la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional. Això, sumat als bons resultats relatius del partit de Macron i als de l’extrema dreta, que ha doblat representació, fan de França un país molt difícilment governable. El sistema majoritari a dues voltes normalment amplifica els resultats del guanyador, però, en aquest cas, ha frenat molt clarament les aspiracions de l’extrema dreta. Al final, quedaran tres grups d’una dimensió equiparable, que no tindran aliats com per fer cap de les reformes que necessita el país.
Més paradoxes. Certament, l’esquerra ha guanyat, però no disposa d’aliats potencials. I queda clar que els electors, sumant els vots de les diverses dretes, han optat per una fiscalitat baixa, mà dura amb la immigració i seguretat al carrer. Tot plegat implicarà una inestabilitat que ja veurem si té en compte la quantitat de prudència necessària, en una negociació que pot allargar-se durant mesos. Dossiers com la reforma de les pensions o la pujada del salari mínim, a més, pesaran com una llosa sobre el Nou Front Popular, una formació molt ideologitzada que, així i tot, necessita el suport dels centristes com l’aire que respira.
En definitiva, el front d’esquerres ha salvat el primer match-ball, però ha de governar a partir d’una sopa de lletres i, a sobre, aconseguir suport extern. De la possibilitat que se’n surtin en depèn que França i Europa mantinguin un projecte col·lectiu.
