De manera insistent, el front espanyolista intenta convertir l’Eurocambra en una base d’operacions del trifachito al cor d’Europa. L’episodi més greu –la manipulació d’un comitè presidit per un diputat de Cs per aixecar la immunitat de Puigdemont– encara s’arrossega, a l’espera que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) hi digui la seva. Però després s’hi ha afegit un nou intent de fer retirar les credencials al president a l’exili, a Toni Comín, a Clara Ponsatí i a Jordi Solé. I, més recentment, un debat vergonyós impulsat per Dolors Montserrat, del PP, on els partits espanyols de dretes es van unir per dir mentides sobre l’ensenyament a Catalunya.
Però ara hi ha un altre episodi rellevant, i en aquest cas també hi és el PSOE: el dels intents grollers de tapar el Catalangate des de la mateixa comissió del Parlament Europeu que l’ha d’investigar. Tant el PP, com Cs, Vox i els socialistes, cadascun a al seva manera, intenten introduir canvis i límits que desvirtuïn la feina de la comissió, almenys pel que fa a l’estat espanyol. Estan d’acord a investigar l’ús de Pegasus però no a casa seva, cosa que significa que intenten evitar que es faci passar Espanya per l’adreçador i que, si no pot ser, que almenys no s’esquitxi el seu partit. I, si no queda més remei que acceptar que hi va haver espionatge, que quedi clar que estava justificat: al capdavall els espiats eren separatistes.
A la ponent de l’informe sobre Pegasus, l’eurodiputada neerlandesa Sophia In’t Veld, del grup Renew Europe, se li està acabant la paciència i ja ha advertit als partits que han de deixar d’escombrar cap a casa i preocupar-se més “dels principis”. “No podem dir que l’espionatge és un problema però després no emetre recomanacions”, ha afegit.
Potser precisament Brussel·les, la ciutat on va morir René Magritte, és el millor lloc on dir, del Catalangate, “això no és un espionatge”. Però fan bé els que creuen en l’Eurocambra d’evitar que es pugui dir “això no és un Parlament”.
1
