A partir de les informacions que han estat realitzades des d’un diari estatal, és dona ja per fet quelcom que hores d’ara encara no té cap tipus de recolzament fàctic: que el Barça va pagar un àrbitre amb capacitat d’influir sobre altres per tal de treure’n benefici. Sigui quin sigui el resultat de la investigació judicial ja encetada i la resolució final, el mal ja està fet en l’àmbit reputacional, tan important quan es tracta d’entitats de tanta projecció pública.
De les coses que s’han dit sobre el tema en podem, però, fer alguna consideració. Per començar, que és difícil saber quin avantatge ha pogut obtenir un equip de futbol d’un pagament així, i com es pot contrastar aquest benefici. És que se li ha estalviat alguna falta, o se li ha concedit algun gol de més? És que ha accedit a un premi sense guanyar-se’l? Si així fos, per què no es va denunciar pels damnificats?
En segon lloc, cal pensar en la cadena de beneficiaris que s’hagin pogut derivar dels suposats pagaments, perquè que surtin diners del Barça no suposa ni predetermina els seus finals destinataris, i ni tan sols que el principal benefici siguin els diners. A qui convindria que el Barça acabés essent una societat anònima i, per tant, quelcom més controlable per elements externs als socis?
I finalment, si Catalunya deixa de tenir el Barça com a símbol d’identitat, què li queda? Quan ja la banca, les energètiques, alguna asseguradora i un munt d’altres empreses van allunyant-se del país, ara que el somni de la independència hiberna, sí el Barça perd el seu tradicional esperit, potser quelcom més corre riscos. Sí, és cert que entorn dels gegants futbolístics els diners són molts i aquest semblen una petita part. Potser per això és més difícil esbrinar què és el que realment es cou al Barça.