• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

Com demostren la naturalització del pa a les benzineres i les botigues de carcasses de mòbil, ja hem entrat en un nou ordre de les coses i la política és la primera en copsar-ho. La campanya electoral del 29-N és la prova del nou. L’eix del debat és interessant amb la vista a l’horitzó de la tornada al 39. Hi ha qui ha vist amb habilitat com imposar el missatge i contra a qui dirigir-se cada dia per fer seva l’agenda de la campanya. Tot i que en el nou ordre una setmana en política és una eternitat i tot pot virar.

El que no canvia és Rodalies. Els dolents duren més que l’arna. Els trens es resisteixen a entrar en un nou ordre de coses i prou feina tenim els que hi viatgem que cremar-ho tot. Encara ens empadronarien a l’Audiència Nacional per obra i gràcia d’aquests directius, sindicats i polítics que es passen per l’entrecuix els clients, els ciutadans, el teixit laboral i les institucions.

Rodalies esdevé una imatge perfecte d’haver convertit la política en una farsa. En un desgavell d’interessos, externalitzacions i pegats. De fet, la política fa temps que ha aplicat la història del forner d’Olot. L’amo d’una fleca que repartia pa als pobres, però primer va haver de fer els pobres. Jo t’ajudo a pagar el lloguer però tindràs un salari de merda i uns pisos més intocables que el caviar. Com en l’habitatge, en la demografia, la seguretat o la justícia ha passat amb Rodalies, i això que era més fàcil de resoldre. L’ensaronada és grossa.

Si en quaranta anys no han sol·lucionat que la gent trobi fiable el tren de proximitat que carai han de sol·lucionar quimeres com l’habitatge, la feina digna, una bona gestió de la demografia i de la geografia o uns serveis públics descomprimits. Ningú no n’ha estat capaç. Però les arriscades flames que s’acosten del 39 tapen el fracàs i converteixen el 29-N en un nou pegat. El cosirem perquè no tenim més remei. Sense pegat no ens quedarà ni la roba.

Però oblido tota esperança que algú, algun dia, es prengui seriosament la responsabilitat de governar, que no vol dir gestionar. I que ho faci amb una gran disposició moral per tal d’imposar la justícia encara que, com diu la màxima, rebentin tots els bergants del món. El 30-N, Rodalies continuarà essent un desastre per anys i panys, perquè, senzillament, ara com ara, no els importem.

Comparteix

Icona de pantalla completa