Missing 'path' query parameter

El referèndum d’Arenys de Munt ha estat molt bé. Ha estat molt bé perquè ha passat olímpicament dels espanyols, perquè ha posat al centre el debat Catalunya-Espanya i perquè les victòries simbòliques són importants. L’èpica és bonica, és emotiva, ens injecta una dosi de sentimentalisme que els catalans necessitem per recuperar forces. Banderes, multituds, arengues, cançons, botifarra i pa amb tomàquet. Llagrimots i esperança. Fantàstic! Ara bé, l’èpica per ella mateixa no val res. O més ben dit, utilitzar l’èpica com a cortina de fum, és fer trampa. No vull criticar el referèndum, ni de bon tros, vull criticar els qui s’omplen la boca defensant iniciatives d’aquest tipus i després, per poder i per diners, governen amb el PSC o escriuen a La Vanguardia -per posar dos exemples d’entre els molts que es podrien trobar. Molt de bla bla bla i poc de fru fru fru. Catalunya és plena de gent que vol la independència però que no està disposada a pagar el preu que costa. I això no és gratis! De fet, és caríssim. Em refereixo sobretot a les elits, que són les que tenen l’oportunitat de poder protagonitzar les heroïcitats que li calen al país. A la intel•lectual, a l’empresariat, a la política, a l’esportiva, a totes les elits. La gent que mou els fils o que té un paper referencial, sempre s’acabarà trobant davant d’una cruïlla: haurà de triar entre Catalunya o Espanya, que sempre la voldrà comprar. Defensar Catalunya dóna prestigi perquè la causa és més poètica i més justa, però Espanya és més poderosa i té més diners, i per això gairebé tothom acaba cedint als seus encants. Cadascú té el dret de triar el camí que vulgui, però el que no es pot fer és repicar i anar a la processó. Si tries el teu benefici personal, no tens dret a embolcallar-te amb l’estelada. No només perquè és mesquí sinó perquè fa mal al país. Els qui decideixen treure profit de la maquinària espanyola -que ens vol exterminar-, com a mínim que s’apartin del nacionalisme català, que cedeixin els llocs de la primera fila a aquells que sí que estarien disposats a sacrificar-se per Catalunya. Potser, en el fons, allò que els fa ràbia és precisament que hi hagi gent que no passaria per l’adreçador.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter