El govern de Mariano Rajoy i el PSOE han arribat a un acord perquè els bancs tornin als afectats les quantitats corresponents per l’aplicació de les clàusules terra. No és una mala notícia. És, més aviat, una notícia lògica i sensata. Ja que els socialistes es van abstenir en la investidura de Rajoy i ja que Rajoy sense els socialistes no pot obtenir de cap manera la majoria parlamentària necessària per a governar, és el PSOE qui ha de lligar acords amb el govern de l’Estat si no vol provocar unes noves eleccions. Com que el PSOE no en vol, d’eleccions, almenys mentre no hagi decidit qui ha de liderar el partit en substitució de Pedro Sánchez, la lògica més estricta indica que ha de facilitar el govern al PP.
Tot això és raonable. El que resultava del tot insensat, absurd, estúpid, era la pretensió del mateix PSOE de situar-se, després d’investir Mariano Rajoy, en l’oposició. Com ha de fer d’oposició el PSOE si això provocaria eleccions immediates?
En realitat, si Espanya tingués una dreta com mana la democràcia i l’Estat de dret i una esquerra menys abrasiva, el pacte entre el PP i el PSOE seria ara la sortida més raonable després de les darreres dues eleccions. Ni populars ni socialistes poden aspirar a la majoria absoluta i, per tant, els agradi o no els agradi, com passa en tants altres Estats europeus, han de pactar. Han de pactar, per exemple, per evitar la fallida del sistema públic de pensions o com fer front a un deute públic cada dia més gros.
Però a Espanya la dreta és africanista i l’esquerra és corrosiva. No es poden posar d’acord i, si ho fan, és perquè un tercer en pagui les conseqüències. Per tant, ara vivim un moment estrany que aviat es dissoldrà. Llavors manarà la dreta més bèstia de nou: el Partit Popular amb Ciutadans. I no governarà l’esquerra perquè és difícil considerar que el PSOE sigui esquerra i perquè l’abrasió impedeix que pacti amb Podemos, un partit autocorrosiu com s’ha demostrat en pocs mesos.
La política espanyola és un show incert. Els perjudicats per les clàusules terra haurien d’afanyar-se a recuperar els seus diners. No sé sap mai què pot passar demà.
