Poques vegades haurà depès tant de Junts el govern central de Pedro Sánchez com ara. Quan escric això, m’expliquen que s’estan desenvolupant intenses negociacions per aconseguir un vot afirmatiu de la formació catalana al decret llei sobre habitatge assolit dimarts per l’executiu central. Tot això, admetem-ho, enmig de la gran confusió; ni tan sols seria capaç d’assegurar aquí i ara que una part del govern, Sumar, acabi acceptant el que la majoria del PSOE decreti, mai més ben dit. La cosa va de ‘decretazos’, que no és una bona manera d’exercir la governació d’un Estat.
El cronista ha de dir-ho: hi ha un cert caos en el govern de Pedro Sánchez, una coalició cada vegada més distanciada, que busca senders secundaris per aconseguir els seus interessos, per exemple per tirar endavant la ‘llei de nets’, tal com Sánchez la necessita per sumar-se uns quants milers de vots, i no amb les retallades del Tribunal Suprem. Això de Ceuta, una gestió més que deficient, ja ni ho esmento. I les ‘solucions dobles’ sobre habitatge, emanades del Consell de Ministres més per fer callar la protesta a la Puerta del Sol i en altres punts que per aconseguir una veritable solució al problema, penso que igualment mereixen una reprovació: la mateixa ministra de l’Habitatge, que no és que hagi brillat precisament per la seva gestió fins ara, va dir, en ple faristol de la sala de premsa de la Moncloa, que això dels decrets ‘és un cacau’. Té raó: ho és.
Clarament, el govern està superat pels múltiples esdeveniments. I encara no hem començat a parlar dels incompliments constitucionals, en haver fallat de nou en la presentació dels pressupostos generals de l’Estat en el termini legal. O podríem abordar igualment l’absolut desori que s’observa en la seu del PSOE respecte a casos judicials que se’ls tiren damunt, com el de Zapatero o, molt més greu encara, l’anomenat de les ‘clavegueres’ del partit.
Afegeixi’s a tot això la ‘patata calenta’ que és el retorn de Puigdemont, ara, com deia al començament d’aquest comentari, enfortit perquè una vegada més el govern central necessita Junts per tenir un mínim d’oxigen. Crec que puc dir que em consta que no hi ha cap preparatiu, cap previsió, sobre com manejar oficialment aquest retorn, el primer passeig de l’expresident de la Generalitat pels carrers de Girona, la seva primera roda de premsa en territori català, el seu primer míting massiu.
Un funcionari monclovita em comentava fa uns dies que aquesta presència de Puigdemont, fins i tot en la seu de la Generalitat, a la qual serà convidat a acudir per Illa, “ja no té importància, Puigdemont està amortitzat”. Quin error tàctic i estratègic: Puigdemont, amb el vent de popa suscitat pel suport del Tribunal Constitucional, que pràcticament lliga les mans al Suprem, ha de dir cada dia més en la governació de l’Estat, com es pot apreciar en els comentaris de la seva representant a Madrid, Miriam Nogueras.
I ho comprovarem aquest divendres en el ple extraordinari convocat al Congrés dels Diputats per debatre, i si és el cas aprovar (o rebutjar, clar), el ‘decretazo’ sobre habitatge, mentre el conflicte potencial entre la delegació del govern i la Comunitat i l’Ajuntament creix en el ‘campament’ de la Puerta del Sol. Amb dir-li a vostè que li diuen ‘el ple Puigdemont’ ja li ho he dit tot.
