Aquest dilluns torna a ser 25 de novembre: el dia internacional contra la violència masclista, contra les dones, de gènere, etc., etc., etc. En alguns llocs se’n diu, també, “el dia internacional per a l’erradicació o per a l’eliminació de la violència masclista”.
Fa setmanes, ja, que corren missatges entre els grups de whatsapp i les xarxes sobre l’organització dels actes, les manifestacions, les accions i els parlaments que hi haurà aquest dilluns, i sí, hi tornarem a ser totes.
Tornarem a preveure zones de seguretat, perquè no hi hagi agressors que vulguin violentar les dones que ens manifestem, tornarem a cridar, a ballar, a cantar, ens tornarem a alegrar de trobar-nos entre companyes que ara feia mesos que no ens vèiem, tornarem a fer silenci per escoltar els parlaments, i tornarem a marxar a casa.
I potser sí, que enguany, a les zones mixtes, hi haurà més homes que l’any passat, que ja n’hi havia més que l’altre any, i que l’altre, i que l’altre, però l’any que ve, ja ho sabem, hi tornarem a ser. Tornarem a convocar-nos, a ser-hi, i entre vint-i-cinc i vint-i-cinc, tornarem a trobar-nos en conferències, tallers, formacions, actes, minuts de silenci, articles en els diaris, estudis de televisió i tertúlies de ràdio. I mira que, enguany, n’hem vist de moltes, de violències masclistes: 82 feminicidis i altres assassinats de dones comesos per homes aquest 2024 a l’estat espanyol. A Catalunya, “els Mossos d’Esquadra han instruït des del gener fins a l’octubre d’aquest any 14.548 denúncies en l’àmbit de la violència de gènere i han detingut/ investigat 12.510 persones autores, els Grups d’Atenció a la Víctima han fet seguiment de 24.095 víctimes de violències masclistes en totes les seves formes, de les quals 17.356 tenen alguna mesura judicial de protecció en vigor i la violència sexual, que representa el 4,7% de les denúncies en l’àmbit de la parella, creix un 5,1%”, segons dades del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Així, doncs… el perquè del 25 de novembre, de tenir un dia en què molt especialment ens fem ressò de tantes violències contra les dones, es té clar? Vull dir si ho tenen clar els homes, clar!
Sí… perquè nosaltres ho tenim claríssim, que no erradicarem les violències contra les dones (almenys no ho veurem les dones que vivim ara); ja ho sabem, que no podrem viure en un món en què no sentirem ni por ni com se’ns jutja a nosaltres quan som víctimes de la violència que tants d’homes necessiten exercir per a sentir-se, precisament, homes. Ja ho sabem perquè les violències masclistes no són ni un tema ni un problema de les dones. Però pràcticament cada dia, i sobretot cada 25 de novembre, jo em pregunto si el perquè d’aquest dia els homes el tenen clar. Tots els homes, vull dir: no només alguns i en alguns moments del seu dia o de la seva vida. Tots, i sempre, perquè en són els victimaris.
