Fa un temps, vaig proposar a una emissora de ràdio de fer un espai de consulta setmanal per a petites i mitjanes empreses sobre com fer el salt al món digital. De la mateixa manera que hi ha gestors que responen dubtes en antena sobre la declaració de la renda, advocats que orienten als oients sobre com tramitar una herència o jardiners que expliquen pas a pas com aconseguir que et sobrevisqui un ficus, trobava interessant que les PIMES d’aquest país puguin tenir una orientació sobre com aprofitar racionalment els avantatges d’internet per a fer créixer la seva facturació. Com haureu endevinat, no els va interessar gaire, ja tenim tancada la graella, ja te’n direm alguna cosa.
Ara mateix, que veig com les empreses estan invertint erròniament la subvenció que dona el govern espanyol amb l’anomenat Kit Digital, em refermo en què a Catalunya, els mitjans de comunicació acostumen a adoptar un enfocament sobre internet totalment frívol, amb notícies sobre una start-up de la Garrotxa que ho ha petat a Instagram venent formatges o sobre tal restaurant que ha perdut la meitat de la clientela per ressenyes falses a Google. No es dona a conèixer com realment s’ha de fer servir internet si tens una empresa, cosa especialment penosa quan a Catalunya tenim alguna de les empreses més potents de l’Estat en aquesta matèria.
El Kit Digital, per si us ho esteu preguntant, és una subvenció provinent dels fons europeus Next Generation que poden demanar les petites i mitjanes empreses, d’1 a 50 treballadors, per invertir en el que ells anomenen solucions de digitalització (fer-se una pàgina web o botiga online, millorar el posicionament a Google, gestionar les seves xarxes socials, implantar solucions d’analítica, etc.), que poden proveir empreses del sector que compleixin uns requisits (un altre dia us explicaré quins, com ara tenir la web en castellà encara que els clients que et contractin siguin de Catalunya, etc).
Com tot ajut d’aquest tipus, està pensat per algú que no ha hagut de digitalitzar un negoci en la seva vida, perquè, per exemple, no té en compte la gestió de campanyes de publicitat a Google o a Facebook com a solució de digitalització, quan són cada cop més imprescindibles, atès que la visibilitat gratuïta, pel mèrit del mateix contingut de la web o el perfil a la xarxa, cada cop és més difícil. Tampoc té en compte que les empreses més petites són les que més aprofitaran aquest ajut: els assignen una quantitat molt més baixa de diners a gastar, 2.000 euros, que no arriben ni per començar, mentre que a les que tenen més de 10 treballadors, els en concedeixen 12.000.
Doncs bé, m’estic trobant que les empreses estan destinant 2.500 euros del seu ajut en un pla de xarxes socials que realment molt pocs negocis necessiten (per què una empresa transformadora de plàstics ha d’invertir diners a mantenir un compte de Twitter o de Facebook, podent treure més partit d’una estratègia de posicionament a Google mitjançant continguts a un blog, o per què una agència SEO es dedica a alimentar un compte d’Instagram del qual no en traurà partit en comptes de fer publicitat a Google o a LinkedIn?), o a intentar que un web que ja tenien guanyi posicions a Google quan és més ràpid i efectiu utilitzar la subvenció en canviar-la per una altra millor feta que ho aconsegueixi més fàcilment.
També em trobo sovint amb empreses que es pensen que internet serveix per a aconseguir augmentar la seva facturació a un cost més baix del que tindria la publicitat tradicional a ràdio, televisió, premsa, cotxes retolats, etc., o els comercials a porta freda de tota la vida. Per això hi ha a qui li sembla car invertir 1.000 euros al mes en serveis relacionats amb atreure tràfic d’usuaris interessats a la seva web o botiga online després d’haver fet servir el seu bo digital. Però tot i que hi ha menys barreres d’entrada i que el fet de poder fer un seguiment exacte del tràfic que entra en un lloc web permet mesures que poden abaratir la inversió necessària en atreure cada nou client, el que és rellevant és que saber exactament quin retorn et genera aquesta inversió permet una major escalabilitat. Al final potser no s’inverteix molt menys en una botiga online que en una botiga física, per exemple.
En general, les empreses que recorren al Kit Digital necessiten un retorn d’aquesta inversió, encara que sigui subvencionada, perquè això els permetrà continuar invertint. I en aquest sentit, el govern espanyol, com amb tantes altres subvencions, només se centra en la cosmètica. Això sense comptar que aquest tipus d’ajut permet a empreses amigues, com ara Telefónica o tantes d’altres a través de les seves ramificacions empresarials, obtenir recursos públics a través de la provisió de serveis.
És important que les PIMES sàpiguen que la seva idea de negoci no té més opcions de triomfar pel fet que el Kit Digital els sufragui la botiga online i la posada a punt del seu compte d’Instagram: ho farà si orienten la seva estratègia comercial, que pot incloure aquesta botiga online o aquesta xarxa social, al retorn de la seva inversió a mig termini. I per a això cal una investigació del mercat a internet que determini coses com que serà gairebé impossible que la gent trobi aquesta botiga a Google sense invertir just després milers d’euros en una campanya de pagament per click, per exemple, o que el potencial comercial d’una xarxa social pot dependre de tenir-hi una persona enganxada tot el dia. En definitiva, és una mala bona idea: sembla feta pel processisme català.
