L’acord entre Junts i el PSOE per a la redistribució dels menors migrants que esperen destí a les Canàries ha tornat a desencadenar una tempesta política previsible. Com ja va passar amb el pacte per a la delegació –ni traspàs, ni integral– de les competències de gestió de la immigració a la Generalitat i fins i tot amb l’anunci del que sigui que es farà amb Rodalies, un acord que els sindicats s’han encarregat de boicotejar i rebaixar –feina que s’ha estalviat el PSOE perquè li han fet els maquinistes.
El debat sobre la gestió de la migració s’ha deixat massa anys a l’extrema dreta, que l’ha potinejat fins a l’extenuació i ara el té segrestat. Per això resulta fàcil acusar qui vol abordar la qüestió de “comprar el marc mental de l’extrema dreta”. D’aquesta manera, es continua fent-lo impossible. Tan il·lusòria és una posició com una altra. El que fa l’esquerra arrufant el nas és escapisme. I els plantejaments de l’extrema dreta, a més d’il·lusoris –de migracions n’hi ha des que existeix la humanitat i mai deixarà d’haver-n’hi–, són moralment inacceptables i gens operatius.
La gestió de la migració no pot consistir a posar-hi barreres i, si no són prou impediment, maltractar-la. I encara menys a fer-la servir per generar crispació electoralista. Des de cap dels punts de vista en col·lisió. El que necessita són recursos per a l’acollida i la integració. En el cas català, això comporta admetre que ara mateix els recursos socials per als menors no acompanyats estan al límit. Que, per una vegada, la redistribució de joves que s’acumulen a les Canàries es faci amb reconeixent del desequilibri històric que desborda Catalunya és un aspecte parcial de la qüestió.
Junts sap perfectament que l’aritmètica parlamentària al Congrés és conjuntural i que pot canviar en les pròximes eleccions. Intenta fer-la servir mentre la tingui a favor. Però la batalla no és –ni ha de ser– amb els migrants, sinó amb l’Estat. Com ERC va haver d’admetre quan es va destapar la capsa dels trons perquè Junts demanava per a la Generalitat la capacitat de gestionar la immigració, de competències per a Catalunya, els partits independentistes les han de voler totes. De la mateixa manera que Pujol va voler la gestió de les presons. I igual que ara s’ha de voler el traspàs enverinat de Rodalies, encara que una sigui xarxa ferroviària feta una coca.
Qui vulgui trobar racisme, que el busqui en la llei d’estrangeria espanyola, en la gestió de la policia espanyola i les subdelegacions del govern espanyol dels expedients d’expulsió i de la tramitació dels permisos de residència i en la vergonyosa política de convenis de la UE amb estats extracomunitaris perquè facin de policies de fronteres. Tot plegat porta a fets gravíssims com el de la tanca de Melilla, on van morir migrants a mans de la policia marroquina mentre Fernando Grande-Marlaska mirava cap a una altra banda. I continua sent ministre del “govern més progressista de la història”.
