El president Joe Biden ha anunciat aquest dilluns que commutarà les condemnes de 37 de les 40 persones que es troben al corredor de la mort federal, convertint els seus càstigs en presó perpètua. I ho farà poques setmanes abans que el president electe Donald Trump, un defensor obert de l’extensió de la pena capital, assumeixi el càrrec. La mesura salvarà la vida de 37 persones condemnades per assassinats, sobretot d’agents de policia i militars, i de convictes acusats de matar persones en instal·lacions federals. Només tres reclusos federals en quedaran exclosos -tots tres condemnats per grans matances associades a delictes d’odi.
Els indults parcials només s’aplicaran als presoners federals, que són una minoria perquè la major part de penes de mort es dicten als territoris que encara l’apliquen, i la seva possible commutació depèn del governador de cada estat. Quedaran afectades, per tant, les penes que depenen del president dels Estats Units, les que Biden pot canviar amb el poder que conserva ara mateix, just abans del traspàs. El president sortint havia promès antigament anar més enllà, tot prometent acabar per sempre amb les execucions federals (llevat de les relacionades amb terrorisme i delictes d’odi). La promesa no s’ha complert, però cal dir que l’home ha tingut el detall d’evitar el que Donald Trump sens dubte tenia en cartera per a aquestes persones.
El mateix Biden ho ha argumentat amb motius humanitaris, connectats a la seva fe catòlica. Ha insistit que condemnava els crims comesos per aquestes persones, i ha assegurat compartir el dol amb els familiars de les víctimes; però ha volgut donar un missatge clar de caritat nadalenca. De fet, ja havia ajornat tant com havia pogut les execucions, però ha deixat ben clar que la seva consciència no li permetia deixar en mans de Trump el destí dels presoners. En altres paraules, ha retratat el seu successor com un sanguinari i un eixelebrat partidari de liquidar delinqüents a dojo. Al darrere hi ha una lectura social i racial de la qüestió, donat que la majoria dels condemnats a mort són afroamericans de classe baixa.
Trump assumirà el càrrec el 20 de gener, i ja ha parlat sovint d’aplicar execucions a tort i a dret, incloent-hi traficants de persones i de drogues, encara que no hi sumin delictes de sang. L’home també ha elogiat les duríssimes pràctiques que es fan servir a la Xina –el país on es practiquen més execucions, segurament sumant-ne més que a tota la resta del món. Durant el primer mandat de Trump hi va haver tretze execucions federals, més que sota cap president de la història moderna, a més de ser les primeres des del 2003. Les tres últimes es van produir just abans que el mandatari deixés el càrrec, la primera vegada en més de cent anys que un president en retirada signava la mort de convictes.
Més enllà de les xifres concretes, i de la casuística dels perdonats –sens dubte opinable-, en aquesta qüestió salten a la vista les diferències entre una administració i una altra. És evident que l’òptica de Biden, i dels demòcrates nord-americans en general, s’apropa molt més a la sensibilitat europea sobre la pena de mort. I potser també a la sensibilitat cada cop més dominant al planeta. Els Estats Units, gran potència del món desenvolupat, és l’únic país de les Amèriques que encara permet la mort legal i organitzada. És una nació que presumeix de ser poc intervencionista, i, en canvi, encara du a terme la més gran de les ingerències, que és la de llevar la vida a les persones.
Lligant amb el debat sobre l’ús de les armes de foc, als EUA hi persisteix una controvèrsia que ja ha desaparegut pràcticament de tot el món occidental. La idea que l’estat no pot matar és força estesa arreu; en canvi, als EUA de fet hi ha hagut una regressió des que als anys 1970s semblava que la mesura s’acabaria extingint. En aquest tema, la fractura en dues meitats (liberal i conservadora, urbana i rural, laica i religiosa) aflora amb tota la seva cruesa, i la radicalitat de la segona meitat és un dels aspectes que més ens costa pair del discurs agressiu i dur del trumpisme. Certament, els demòcrates no s’han atrevit mai a prendre mesures definitives per acabar amb les execucions. Però han tendit a fer el que han pogut per ajornar, indultar o mitigar l’aplicació de la pena de mort. La diferència es fa molt evident.
En el fons el que es dirimeix és la cultura del país, en concret la seva cultura política dominant. Un país de frontera i de cowboys, relativament jove i fet a cop de pistoles, es pot permetre el luxe de mantenir pràctiques que a altres indrets ens semblen bàrbares i cruels. Però resulta que al mateix temps, es tracta del país més ric, poderós i democràtic de la terra, el qual bona part dels seus habitants perceben com l’avançada de la civilització i del progrés, on els drets hi són blindats… amb l’excepció del dret més elemental de tots, el dret a la vida. El que Biden ha volgut deixar clar, a les portes de Nadal, és que aquesta contradicció no està resolta, i que abans d’abandonar la Casa Blanca, vol que com a mínim 37 persones el recordin com el representant de la meitat més amable i humanitària.
