Aquest cap de setmana ha transcendit, de manera confusa i parcial, informació sobre el cas d’una nena de 14 anys d’ètnia gitana que al gener va ser trasllada de Navarra, on vivia amb els seus pares, a Mollerussa, perquè es casés amb un noi de 21 anys. Era un casament arranjat per les famílies i, segons les dades disponibles, els pares del nuvi haurien pagat a canvi 5.000 euros i 5 ampolles de whisky. Com que tot el cas està envoltat per una nebulosa, és difícil de saber si aquests detalls són certs. Però les circumstàncies evidencien que es tractava d’un casament forçat. A més –això és oficial– la menor no estava escolaritzada i es dedicava a pidolar per aportar ingressos a la família del seu marit. Han intervingut en el cas dos cossos policials, dos jutjats i almenys una conselleria, la de Drets Socials de la Generalitat. Hi ha hagut cinc detencions i la nena ha estat unes setmanes en un centre d’acollida de menors de Catalunya. Després de tot plegat, el resultat és que ha tornat amb la família i que el cas està arxivat judicialment. Tot i les dades confuses, s’entén que ha tornat amb els seus pares –i no pas amb la família de l’home amb la qual la van casar–, però van ser ells precisament els que van tancar el tracte a canvi de diners.
Quan la premsa ha començat a demanar explicacions sobre el cas, l’administració ha fet el que fa sempre quan es detecta una fallida greu del sistema: defensar-se. El TSJC –val a dir que ha sigut l’òrgan que ha respost amb més claredat– ha al·legat que el jutge de guàrdia de Lleida que es va fer càrrec de les detencions fetes a Catalunya només va poder decidir dictar una ordre d’allunyament per protegir la nena. Després, per llei, va haver d’inhibir-se en favor fel jutjat de Tudela, a Navarra. I el jutjat navarrès va tancar el cas: com que el casament s’hauria fet pel ritu romaní, no és vàlid legalment, cosa que a ulls dels tribunals vol dir que no existeix. Si no hi ha casament, no pot ser forçat. I la noia ha declarat que ella era a Mollerussa voluntàriament i que pidolava perquè volia. O sigui que no hi ha proves contra els detinguts.
Falta per aclarir què han fet o què pensen fer els serveis socials de Navarra davant aquesta situació, perquè no cal que hi hagi un il·lícit penal per retirar la tutela d’una menor que no està escolaritzada. Però, de moment, dos jutjats de l’administració de justícia espanyola, dos cossos policials i almenys un departament de serveis socials han servit per demostrar que no serveixen per a res en casos en què fan falta. Que la mateixa llei serveixi per saltar-se-la en detriment d’una persona vulnerable és molt més del que es pot tolerar a un sistema que es reivindica com de protecció social. I les declaracions de la consellera de Drets Socials, Eva Menor, vantant-se que el sistema de prevenció “ha funcionat” i que “Catalunya és contundent en qualsevol situació de vulneració de drets humans”, només evidencien frivolitat. El cas pot ser complex i requerir matisos. Però la falta de transparència i els intents de tapar la impotència de l’administració són un insult.
