Aquesta setmana dos líders de formacions d’esquerres, un independentista i una progressista, han anunciat que fan un pas al costat, però no el fan del tot i amenacen de tornar al càrrec o seguir liderant des d’altres posicions. Oriol Junqueras, com ja era havia anunciat fa unes setmanes, ha deixat momentàniament la presidència d’Esquerra Republicana i, d’altra banda, Yolanda Díaz abandonarà el lideratge de Sumar per després comunicar que continuarà donant guerra.
Aquestes renúncies es produeixen després dels mals resultats que uns i altres han obtingut en un cicle electoral que ha durat un any i que ha estat molt dolent per als seus interessos, però cap dels dos ho deixa estar del tot malgrat que així ho recomana el manual del líder polític perfecte. Junqueras fa un pas enrere per intentar agafar impuls i fer-ne dos endavant. És vox populi confia que, amb l’amnistia i amb el suport de la militància, pot tornar a ser el pròxim president d’Esquerra Republicana i candidat a la presidència de la Generalitat.
Yolanda Díaz, per la seva banda, ha matisat que ella només abandonarà el lideratge de Sumar, però continuarà a l’executiva del partit i seguirà lideraran la coordinació amb l’executiu de Pedro Sánchez malgrat que la plataforma impulsada per la ministra ha col·leccionat més derrotes que victòries. I entre les derrotes hi ha fracassos sonats com el de Galícia, on Sumar no va obtenir representació perquè l’electorat va preferir apostar per altres opcions d’esquerres com el Bloc Nacionalista Gallec.
Tant Junqueras com Díaz es resisteixen a plegar malgrat les contínues desfetes a les urnes perquè anuncien que marxen i segons després reclamen la confiança dels militants per continuar pilotant la nau. “Nous lideratges” i “saba nova”, reclamava Marta Rovira quan va anunciar que no optaria a la reelecció com a secretaria general d’ERC. Cal prendre’n nota perquè dimitir per quedar-se no serveix de res.
