Oriol Junqueras es reuneix aquest dijous amb Pedro Sánchez per escenificar un acord en relació amb el nou finançament de Catalunya que havia de sortir de l’acord en relació amb la investidura de Salvador Illa. Una reinterpretació del pacte del juliol del 2024 que ha tingut espòilers per totes bandes. Segons els mateixos republicans, es traduirà en 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Suposadament. Perquè cada vegada que s’ha anunciat un nou finançament s’han vaticinat xifres que després mai s’han acomplert. Passava quan governava Pujol i va passar durant el tripartit, amb aquell pacte que havia de comportar un model “estratosfèric”, segons Miquel Iceta. A l’altra banda també hi havia un dirigent d’ERC: Joan Puigcercós va fer una roda de premsa anunciant que l’increment seria de “3.855 milions d’euros”, que a l’hora de la veritat van quedar en 1.986 milions addicionals el primer any. Els 5.000 milions que ara s’han convertit en la nova xifra fetitxe no són ni la meitat del pressupost del Departament de Salut i queden molt lluny dels més de 20.000 milions del dèficit fiscal que hi havia l’última vegada que la Generalitat ho va comptar, el 2023, amb el balanç del 2021. Per tant, poden semblar molts diners, una pluja de milions, però no modificarien el destí del país ni dels seus habitants.
I, mentrestant, ni se sap quan s’aplicaran –si s’apliquen– la resta de punts de l’acord entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa l’estiu del 2024, els que van portar els republicans a parlar de “preacord per a un concert econòmic solidari“. És cert que Junqueras no era en la compareixença en què es va fer servir aquesta expressió i ni tan sols va participar en aquella negociació, que va coincidir amb l’etapa en què ell exercia d’expresident del partit que volia tornar a ser-ne president. Tampoc es va pronunciar amb claredat sobre el pacte assolit. I, un cop ha recuperat el càrrec, ha gestionat aquell acord com li ha semblat convenient, sense cap compromís adquirit.
Mai més s’ha parlat de concert. I l’any i mig que ha passat des d’aleshores ha evaporat el que es va presentar com una eina d’ambició nacional per modificar de manera profunda la relació entre Catalunya i l’Estat. No se sortirà del règim comú, no hi haurà ni la més mínima redistribució de poder, cap increment del veritable autogovern, que no rau en el traspàs de trens rovellats sinó en el control directe sobre els impostos que paguen els ciutadans. De tot plegat, no n’ha quedat ni la retòrica. I ha nascut una nova versió del vell peix al cove. Amb la circumstància, gens menor, que des de l’època de Jordi Pujol la societat catalana ha canviat. Tant que hi ha hagut un referèndum sobre la independència, votants apallissats i dirigents exiliats i empresonats, entre els quals hi havia el mateix president d’ERC.
