Vox ha anunciat que crearà una oficina d’assessorament per a les persones que “pateixin un atac o siguin amenaçades per part de radicals separatistes per utilitzar el castellà”. Sona imponent, encara que només sigui una frase improvisada. No és l’anunci de cap servei, sinó una declaració de guerra. Amb instint animal i rapidesa felina, han decidit passar a l’acció davant la revolta lingüística que en l’última setmana s’ha tornat a evidenciar amb el cas de la gelateria de Gràcia.
Cada vegada que els catalans aixequen la veu per reivindicar drets, l’espanyolisme respon retorçant el dret i pervertint la legislació. Fins a la presó, si cal. Encara que sigui un dret tan natural com el de parlar la llengua pròpia, troben la manera de girar-lo contra qui el reivindica. La batalla de la llengua s’ha anat covant i en el darrer any ha esclatat. Ara està en ebullició. Però ja ha començat la reacció. Si Vox vol convertir uns adhesius en una “amenaça”, és per donar-hi forma de delicte, per aplicar el Codi Penal a qui defensa de manera espontània un dret emparat per unes normes –internacionals, estatals i catalanes– que s’incompleixen sistemàticament.
Fer que la defensa sigui el delicte. Sense miraments. Sense complexos. No volen seduir. Volen imposar, per la força dels tribunals, la del sistema penal. Mentrestant, la institució que hi hauria de fer front, la Generalitat, tria el camí de tirar terra sobre el conflicte. És el que fa, per exemple, la conselleria de Salut, quan hi ha afectats per casos de discriminació lingüística en la sanitat que insisteixen a saber quines mesures s’han pres en el seu cas. Com ha fet Gerard Insa amb la Clínica Diagonal. Dues vegades li han respost que consideraven el cas tancat després de dir-li que la clínica ha pres mesures, sense dir quines. Les queixes pels canals regulats no tenen cap efecte perquè els mecanismes institucionals es posen en marxa per diluir-les. Només queda l’activisme, només queda la gent. És això el que volen?
