Tant de bo el català fos només una llengua sense estat: és també una llengua amb un estat en contra. Un doble hàndicap molt costerut, un desgast permanent que ja fa més de 300 anys que dura i que no ha provocat la desaparició de la llengua només per un motiu: la tossuderia dels parlants. Passant-nos el testimoni de pares a fills el català ha arribat viu segle XXI, però masegat i malmès. I ara, quan més hauria necessitat una protecció estatal degut a l’acceleració dels canvis socials i a la globalització, es troba amb i en un estat que ha decidit involucionar en tot allò que té a veure amb la seva pluralitat interna.

Dubto molt que la generació catalanista que va pactar la Constitució del 78 i va ajudar a construir la democràcia a Espanya s’imaginés en aquell moment que, quaranta anys després, el Tribunal Suprem de l’Espanya democràtica que Catalunya estava ajudant a néixer faria amb l’escola catalana el que ha fet aquesta setmana. Per a ells, la Constitució era un punt de partida sobre el qual evolucionar la idea d’Espanya com a estat plurinacional i plurilingüístic. Però amb la perspectiva dels anys és evident que allò que per al catalanisme era un punt de partida, per als sectors progressistes de la nació dominant era un punt d’arribada. I per als sectors conservadors i reaccionaris, un error que hauria de ser corregit amb el temps. Som aquí. Entre els que no es volen moure i els que ens volen fer anar enrere.

El context, doncs, fa versemblant la hipòtesi del segle XXI com el de la residualització definitiva de la llengua. Si les pròximes dècades el català continua essent una llengua amb un estat en contra, costa molt fer un pronòstic optimista per als 80 anys que ens queden de segle, fins i tot comptant amb una reacció decidida de les institucions catalanes i dels ciutadans que de moment no s’ha produït. Una reacció que, en qualsevol cas, haurà de tenir molt en compte que el català no és la llengua dels independentistes, sinó la llengua nacional de Catalunya, i que necessitem que la parli i la faci seva el màxim de gent possible, pensi com pensi i voti qui voti. Si no és així, deixarà de ser la llengua de la nació per ser la llengua d’una ideologia. Qualsevol estratègia que no tingui això en compte pot acabar contribuint, sense voler, a arraconar encara més el català. La lluita per la independència la fem els independentistes. La lluita pel català, en canvi, ha d’anar molt més enllà i ha de ser –com deia l’eslògan dels anys vuitanta– cosa de tots. No ho perdem de vista i busquem aliats. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Narcís a novembre 28, 2021 | 10:34
    Narcís novembre 28, 2021 | 10:34
    El català no es perdrà mai, i menys per un país botxí míser moral, míser ètic, míser econòmic, emigrant i pidolaire ! El català tanca massa història, cultura, usos i costums així com belles arts . . com perquè violadors d' aquesta terra, d' aquest territori, d' aquesta nació, ho aconsegueixin, ço és, el mal no pot vèncer el bé sinó el món seria acabat ! PD : la bellesa de nostra idioma no pot naufragar davant aquest estat pirata, pirata d' allò més baixa estofa !
  2. Icona del comentari de: Fart a novembre 28, 2021 | 11:26
    Fart novembre 28, 2021 | 11:26
    Sr. Voltes, un pas endavant seria que els d'ERC, inclòs vostè, deixessin d'enredar a la gent dient que sou independentistes. Sempre és millor saber la veritat. Tot el teatre que heu fet aquests anys ha endarrerit la independència, ha fet patir a molta gent gran la pitjor decepció dels últims 40 anys (i miri que es gent que ja ha patit molt a la vida...) i ha desenganyat tota una generació de joves que potser ni votaran durant anys, veient que la immensa majoria de polítics, catalans inclosos, són una colla de mafiosos que només miren per la butxaca. Vés quin llegat històric de merda deixeu. I si els de dretes fan basarda, els "esquerrans" són pitjors perquè a sobre arriben al poder assegurant que venen a enderrocar els sistemes corruptes...i la gent se'ls creu. Doblement traïdors. Doblement mentiders. Doblement botiflers. La història passarà per sobre de tots els mentiders professionals que esteu enfonsant Catalunya. Comuns, ERC i segurament la CUP haureu aportat la desconfiança vers els moviments revolucionaris, el desconeixement de la història, la rendició oficialment efectiva de la llengua i el saber treure profit de l'expressió "trespercent" per tapar qualsevol misèria pròpia i justificar una falta de coordinació que és l'únic que us demanava el poble.
    • Icona del comentari de: Anònim a novembre 28, 2021 | 18:37
      Anònim novembre 28, 2021 | 18:37
      Amen.
  3. Icona del comentari de: Salvador Aregall a novembre 28, 2021 | 12:16
    Salvador Aregall novembre 28, 2021 | 12:16
    El català és una llengua sense estat, amb un estat en contra i amb els polítics catalans d'esquenes. Hi ha una part de responsabilitat política catalana -dels polítics catalans- en l'estat actual de la llengua, i no és poca. Perquè abans del català a l'administració pública , a la justícia i de fer complir la immersió lingüística hi ha les portes giratòries i el lloc de confort i l' estatus del polítics que han fet de la política la seva carrera personal d'ascens social i de poder adquisitiu, ras i curt.
  4. Icona del comentari de:
    "Una reacció que, en qualsevol cas, haurà de tenir molt en compte que el català no és la llengua dels independentistes, sinó la llengua nacional de Catalunya" novembre 28, 2021 | 14:33
    ¿Y echar por tierra tantos años de esforzada politización del catalán por parte del independentismo? Que desperdicio. A buenas horas, mangas amarillas.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix