Diuen els científics que quan els primers “homo sapiens” es van traslladar des de la càlida Àfrica cap a Europa, el nostre continent vivia de continu en un gèlid mes de gener. Així aquest moviment migratori explica com les necessitats de trasllat no sempre tenen a veure amb el lloc de destí i sí, en canvi, més amb el de partida, perquè sembla que a l’Àfrica hi havia moltes lluites pel territori i diverses onades migratòries en van fugir. Però, encara més important és com aquesta dada indicia que l’humà ja ha viscut, i com es veu sobreviscut, a adverses condicions climatològiques en el passat, i sense calefacció o refrigeració artificial.
Aquests canvis, que amb tota probabilitat no són exactament com els actuals, podrien aportar-nos una certa esperança, tanmateix. Vull dir que la contínua posició alarmista dels experts sobre canvi climàtic i dels seus corifeus mediàtics podria matisar-se: sí, ara nosaltres hi participem de manera molt determinant en els canvis del clima, però també tenim unes capacitats científiques i unes habilitats per adaptar-nos a un medi hostil que ja manifestàvem des dels inicis i que ara s’han incrementat. De fet, pel que s’afirma des de la paleontologia, som capaços d’adaptar-nos a l’entorn al mateix temps que el modifiquem, i per tant condicions que a hores d’ara ens semblaria que condueixen a fer el planeta inviable potser no ho seran per, troballes tecnològiques que es produeixen a velocitat de vertigen, o per modificacions genètiques posteriors, i és factible que fins i tot a aquestes modificacions de l’ADN humà ara hi pugui contribuir la ciència.
Sí a això afegim la capacitat de cooperació que la humanitat té a nivell extens (no sols materials, sinó també conceptuals o abstractes) i fins i tot amb fórmules sectorials encara més estretes (com succeeix entre els gitanos o entre els jueus) les possibilitats que l’ésser humà sobrevisqui a les seves pròpies errades és enorme, i potser perquè ja ho saben, això, en el COP23 no s’ha avançat gaire i fins i tot al seu president se li ha sentit dir el que en privat pensen molts altres, que la solució no passa per abandonar els combustibles fòssils, que la qüestió és molt més ampla i que la resposta ha de ser integral.
