Fa molts anys que compartim des de diferents escenaris reflexions sobre el camí cap a la independència de Catalunya i fem èmfasi en la imperiosa necessitat de clarificar conceptes i relats que són fonamentals per al nostre objectiu: la plena sobirania de la nació catalana. Des d’Acord per la Independència pensem que és essencial posicionar-nos com a subjectes actius en aquest procés, i no contribuir al desprestigi de les institucions catalanes i alhora mantenir la nostra mirada en una realitat que desborda les costures del marc autonòmic espanyol.
Després de tres-cents deu anys d’història marcada per la pèrdua de la sobirania de la Generalitat a mans de les tropes borbòniques i tot un seguit de governs de diverses ideologies, colors, estil i formes és sa i necessari assumir la realitat del nostre passat. No es tracta simplement de substituir les institucions catalanes per unes de noves, sinó de trencar amb la intromissió de la metròpoli i restaurar la sobirania que ens correspon. Aquesta restauració no només és un acte simbòlic, sinó una reivindicació de la nostra identitat i del nostre dret com a nació d’autogovernar-nos.
Els intents de crear coses paral·leles han tingut un especial apogeu els darrers anys i el que fan és augmentar la confusió que existeix al voltant de terminologies clau en el debat sobiranista. És comprensible que no tothom tingui coneixements aprofundits en dret internacional, però nosaltres que esmercem de manera seriosa temps i recursos i que aspirem a consolidar un projecte d’aquesta envergadura, és imperatiu que tinguem una comprensió clara d’aquests conceptes.
La proposta de crear estructures paral·leles a les institucions existents és una qüestió que mereix una anàlisi detallada. Si bé pot semblar atractiu en termes d’acció política, és important recordar que les successions d’Estats i governs són casos diferenciats. La creació d’aquests mecanismes i/o estructures paral·leles no altera la personalitat jurídica de Catalunya ni el seu normal desenvolupament autonòmic espanyol com encara volen fer veure els polítics nostrats. I m’explico amb la prova de càrrega: el Consell de la República, que se’ns va dir en el seu dia que representaria tots els catalans, que actuaria en nom de la república suspesa pel MHP Carles Puigdemont emmarcat dins el món lliure d’Europa, la veritat és que no només no ha actuat en nom dels catalans, que no ha esdevingut cap organisme republicà, que va comptar amb la manifesta confrontació d’alguns partits polítics i per acabar de fulminar l’experiment en les últimes hores hem pogut comprovar amb decepció que presumptament ha sigut una associació no clara en les seves finances i lluny de depurar responsabilitats cobreixen la malifeta amb el mant de l’oblit del públic.
L’aspiració dels que volem un Principat lliure no és pas una mera substitució o alternança de governs autonòmics processistes amb nacionalistes espanyols ni tampoc ho és la proliferació d’entitats i associacions que actuen per consolidar cultes a lideratges, sinó una transformació profunda de la constitució de l’Estat, del nostre Estat català.
En aquest context, cal assenyalar la manipulació grollera que polítics processistes han exercit, contribuint a la confusió de conceptes per justificar la seva pròpia incompetència. Aquesta actitud no només perpetua un discurs que s’adapta a les seves necessitats immediates, conservar les assignacions econòmiques a conseqüència dels resultats electorals i tot el que això implica, sinó que també segresten emocionalment la població dins un marc mental autonòmic que, inevitablement, els sotmet al jou espanyol fent-lo girar entorn de debats inútils d’ideologies o polítiques socials o econòmiques que mai no tindran resposta dins la pertinença al regne d’Espanya. Així, lluny de promoure un projecte clarament independentista, acaben defensant un statu quo que no desafia realment la subordinació de Catalunya. És fonamental que rebutgem aquesta dinàmica i que comencem a exigir un discurs adult, honest i sincer que, en lloc de confondre, empoderi la ciutadania en la seva lluita per la sobirania.
Les estructures paral·leles, com les iniciatives de CxR o assemblees, poden tenir un impacte polític que qüestioni el govern de la Generalitat, però no posen en dubte la pertinença de Catalunya a l’Estat espanyol, ans al contrari. Només els desplaçaments de sobirania dins de les institucions posen de manifest problemes d’identitat i continuïtat dels estats, i obren la porta a la discussió sobre la successió de sobirania en el context del dret internacional.
En aquest moment històric, és fonamental que definim clarament la nostra postura i que treballem per construir un relat coherent i ben fonamentat que ens permeti avançar cap a la independència. La claredat conceptual enfortirà els nous lideratges i els permetrà connectar amb la ciutadania i construir un futur on Catalunya pugui exercir plenament la seva sobirania per donar pas immediatament a un veritable i seriós procés constituent que emani de la votació ciutadana i que defineixi com serà la Catalunya del futur.
