El 14 de juliol de 2020, el senador Josep Lluís Cleries demana la compareixença del ministre de l’Interior per explicar els presumptes espionatges a mòbils de càrrecs institucionals catalans amb Pegasus: encara està pendent que la Mesa de la Comissió d’Interior acordi què fer-ne. La mateixa sort ha tingut de moment la pregunta per respondre per escrit que va formular el 5 de novembre del 2020 sobre si s’havia obert alguna investigació interna davant de la denúncia presentada pel president Roger Torrent com a objecte de vigilància amb Pegasus: pendent de resposta un any i 5 mesos després tot i ser un assumpte gravíssim.
22 de juliol de 2020. El ministre de l’Interior va repetir a pregunta de Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats que ni la Policia Nacional, ni el CNI ni la Guàrdia Civil espiaven o investigaven opinions polítiques, només fets constitutius de delictes sota control judicial segons el principi de legalitat. En contrast amb l’Operació Catalunya, canvi de fons, deia Grande Marlaska, orgullós i satisfet.
Atacs amb Pegasus i Candiru entre el 2017 i el 2021, tot i que n’han trobat el 2015. I a presidents del Parlament des del 2010. El PSOE detenta la presidència del Govern espanyol i el ministeri de l’Interior des del juny de 2018 fins a l’actualitat ininterrompudament, s’ha confirmat que el Govern espanyol ha estat client de NSO Group i que el CNI ha utilitzat activament Pegasus. Potser la clau de la resposta en seu parlamentària és que investigaven fets al seu criteri “constitutius de delictes”, però quins delictes ha promogut la fiscalia que s’investiguessin, amb autorització judicial, comesos per Jordi Solé el juny de 2020 en ple debat sobre qui substituiria Oriol Junqueras com a eurodiputat; o per les dirigents de l’ANC Elisenda Paluzie i Sònia Urpí el juny del 2020; o pels membres d’Òmnium Marcel Mauri des del febrer del 2018 fins al maig del 2020, per Jordi Bosch el juliol del 2020 o per Elena Jiménez, interlocutora d’ONG europees de defensa dels drets humans; o pels advocats Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde i Jaume Alonso Cuevillas durant el 2020?
L’espionatge polític massiu, la vigilància il·legítima i il·legal i la vulneració de drets fonamentals d’un mínim de 65 dirigents independentistes de govern, de partits polítics i de la societat civil no ha propiciat cap moviment de fitxa dels alts representants del govern espanyol ni dels partits polítics que l’integren. Cap investigació interna, cap dimissió. Malgrat les denúncies i els articles de periodisme d‘investigació sobre l’ús de Pegasus per part del Govern espanyol, l’afirmació de Microsoft que el Candiru s’havia utilitzat especialment a Espanya contra ciutadans catalans per intervenir converses de correu electrònic.
Demà comença a treballar al Parlament Europeu la Comissió d’investigació encarregada d’examinar l’ús del programa espia de vigilància Pegasus i d’altres programes equivalents, si hi ha hagut infracció de la legislació de la UE per part d’estats membres. Els eurodiputats independentistes catalans o han estat objectiu de Pegasus o ho han estat almenys familiars o membres del seu equip, segons l’informe de The Citizen Lab amb el suport d’Amnistia Internacional Tech. Veurem si hi preval la defensa dels valors i drets fonamentals consagrat en les directives, els tractats europeus i en la Carta de Drets Fonamentals de la UE o si es considera que l’ús de programes espia per al seguiment massiu de la dissidència política és “competència exclusiva dels estats membres per mantenir l’ordre públic i salvaguardar la seguretat nacional”.
Però no podem esperar que la comissió acabi la seva feina d’aquí a un any pel cap baix, les organitzacions afectades han d’iniciar mesures legals i legislatives urgents i efectives davant de les conclusions gravíssimes de l’informe de The Citizen Lab.
5
12
