Si no hi ha sorpreses, la nova llei catalana del taxi incorporarà una novetat: exigir als professionals del sector un coneixement mínim del català (un B1, nivell elemental). És un requisit modest, gairebé simbòlic, però que alhora reflecteix fins a quin punt la llengua del país necessita lleis i normes per garantir uns drets lingüístics que fa només unes dècades semblaven irrenunciables. El text legislatiu preveu que qualsevol persona que vulgui conduir un taxi a Catalunya hagi de demostrar que pot entendre i expressar-se mínimament en català per atendre els clients sense vulnerar els seus drets lingüístics. Un ‘Bon dia, on vol anar?’ vital.
Però també fràgil. Perquè aquesta victòria d’Élite Taxi i Plataforma per la Llengua ens mostra la cara B d’una llengua que, tot i ser oficial i tenir un estatus legal teòricament garantit, necessita un mandat explícit per ser reconeguda en serveis tan quotidians com agafar un taxi. I encara més, que és la societat civil qui batalla més per protegir-la.
Aconseguir demanar en català que et portin al carrer de Còrsega sense haver de lletrejar el nom no és una curiositat folklòrica o un caprici de barretina, respon a una discussió molt més profunda sobre el futur del català i el setge constant que rep des de diversos fronts. El nacionalisme espanyol ha convertit la llengua catalana en l’objectiu polític i judicial número u, conscient que és pràcticament l’últim bastió que queda dempeus de la nació. I que el català és una eina cohesionadora i d’ascensor social com cap altra que cal destruir per evitar que la dissidència -o el sentiment de pertinença a un poble- s’escampi.
Cada pas endavant en la protecció del català és impugnat, qüestionat o portat als tribunals, ja sigui en l’ensenyament, en l’administració o en els mitjans de comunicació. I que calgui una llei perquè un taxista no et demani que posis al GPS l’adreça on vols anar o que no sigui capaç ni de dir bon dia és un símptoma de la fragilitat del català en el seu propi territori. Quan es voti aquesta nova llei es farà un pas endavant, i es tindrà una fotografia més de fins a quin punt la normalitat lingüística és una batalla diària.
