Aquesta campanya electoral arriba al seu final, demà s’acaba, i després de 15 dies a Argelers (Catalunya Nord), encara que Ricard Ustrell digui que els professionals que estem aquí vivim molt bé, hi ha moltes ganes de tornar a casa i abraçar els teus, però no voldria deixar la bombolla que és l’Espai Jean Carrère sense donar les claus que per a un servidor han marcat aquestes dues setmanes amb diferents cops d’efecte i una gran polarització entre dos candidats: O Illa o Puigdemont. El primer ítem a irrompre amb força a la campanya per a les eleccions al Parlament d’aquest diumenge no el va propiciar cap candidat a la presidència de la Generalitat. Va arribar des de Madrid, concretament des de la Moncloa, quan Pedro Sánchez va publicar una carta on deia que es prenia cinc dies per decidir el seu futur al capdavant del govern espanyol. Passats aquests dies va quedar clar que Sánchez buscava interferir a les eleccions catalanes amb l’excusa d’impulsar una regeneració democràtica.
Això va marcar els primers dies de campanya, però durant tots aquests dies els periodistes, a banda de seguir la campanya del partit de torn, hem tingut a un ull posat a les enquestes que s’han anat publicant dia rere dia. Totes, a excepció de la del CEO, han evidenciat que la cita de diumenge és cosa de dos. Salvador Illa o Carles Puigdemont són els únics candidats que, segons tots els sondeigs, tenen possibilitats de ser president de la Generalitat, però dependran d’acords amb altres formacions per assolir el seu objectiu i aquí ERC, que serà la gran perdedora de la nit, s’erigirà en la clau de la governabilitat per a la pròxima legislatura sense descartar que hi hagi una situació de bloqueig que ens aboqui a noves eleccions a l’octubre. ERC, en qualsevol cas, haurà de decidir entre alguna d’aquestes tres opcions.
La mort de la mare de Puigdemont va provocar un parèntesi en la campanya de Junts, un partit que venia de molt a baix a les enquestes i que durant aquestes dues setmanes ha estat capaç de fer una demostració de força a Argelers, on ha omplert dia sí dia també l’Espai Jean Carrère, fins i tot els dilluns, on va posar tanta gent com Esquerra Republicana al míting central que van celebrar a l’equador de la campanya a Pineda de Mar. I és que Junts ha aconseguit superar els republicans a les enquestes i distanciar-se fins al punt d’erigir-se de forma clara com la primera formació independentista i trencar l’empat tècnic que hi havia entre les dues formacions que pugnen per l’hegemonia de l’independentisme.
Els juntaires han comptat amb la col·laboració d’un actor inesperat durant aquests dies. Ningú s’imaginava que un candidat del PSC donés benzina al seu rival directe a les urnes i que, a més, ho fes en forma d’insults, sense oblidar els topònims castellanitzats de Salvador Illa. El president de la UGT a Catalunya, Matías Carnero, en un míting amb la presència de Salvador Illa va dir que “Puigdemont va marxar en un maleter, no sé si cagat i pixat”. Les paraules es comenten per si soles, però els socialistes tampoc la van encertar amb la gestió de la polèmica perquè van demanar disculpes tard i malament: “a qui s’hagi sentit ofès”, va dir quan era un atac directe al candidat de Junts+, que ho va fer servir, sense caure en insults, per reimpulsar la campanya.
Sigui com sigui, arribem a l’esprint final del 12-M amb una gran bossa d’indecisos i dels abstencionistes. Aquesta situació pot ser clau per desequilibrar la balança a favor d’Illa o Puigdemont, que es veu en situació de disputar-li la victòria i està centrant els últims dies de campanya per intentar mobilitzar a tot aquest electorat independentista que ha deixat de votar perquè fa temps que van decidir abdicar del seu dret de dipositar el seu vot. Les crides a la “mobilització revoltada”, a fer “esclatar les urnes” i a l'”hem tornat per tornar-hi” van en aquesta direcció i estem a tres dies de saber si li hauran servit a Puigdemont per donar un cop d’efecte a les urnes i arrabassar-li victòria a Illa, que pensava que guanyaria sense baixar de l’autocar.
