Abans de l’entrada d’Elon Musk, propietari de Tesla, a l’accionariat de Twitter, el tarannà d’aquesta xarxa en un futur proper era força fàcil d’anticipar. Alguns dels darrers canvis que ha incorporat, la suspensió de tuits i de comptes com a conseqüència de denúncies massives o el fet de poder limitar les respostes als tuits als propis seguidors, i el fet de cancel·lar unilateralment el compte de l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, entre d’altres, apunten que la correcció política es podia apoderar de la xarxa fins el punt d’esdevenir un instrument més de control de l’opinió pública. Això suposaria la pèrdua total de l’essència que va portar-la a l’èxit: un lloc on s’hi podia opinar i conversar fora del control del poder mediàtic, econòmic i polític.
De fet, el mateix director executiu de Twitter, Parag Agrawal, va afirmar el 2020 que no havia d’estar subjecte a la Primera Esmena, és a dir, la que protegeix la llibertat d’expressió. Concretament, també va arribar a dir que el paper de la companyia era quelcom tan subjectiu com “servir una conversa pública saludable”. Què es pot considerar saludable en una conversa? Vetar-hi algú perquè diu coses que socialment no es consideren acceptables? I qui decideix si quelcom no és acceptable o què delimita aquesta societat? Una empresa? Un Parlament? Els valors occidentals, si és que avui encara volen dir alguna cosa? I quina és l’actuació acceptable, si és que n’hi ha d’haver, per promoure aquesta suposada “conversa pública saludable”? Suprimir un compte per sempre més, exercint la censura prèvia a tot allò que pugui dir, o posar el focus, com indicaria la doctrina Alexy, en allò que es considera perjudicial, obeint a criteris d’excepcionalitat, necessitat, idoneïtat i ponderació?
A més, quan s’instal·la aquest paternalisme des del poder, si entenem ja Twitter com un poder, difícilment té aturador. Hem vist personalitats de rellevància pública anunciar que abandonen aquesta xarxa social perquè no els és suficient aquest control que s’exerceix sobre certs discursos, tot i fer-la servir per maximitzar el seu.
Per aquest motiu, que Elon Musk, un multimilionari excèntric i controvertit, fiqui cullerada a Twitter és una bona notícia. Vol dir que potser passaran coses. De moment, no se l’ha escoltat mai considerar la censura a les opinions que no siguin com les seves, cosa que als que no en compartim moltes ens hauria de semblar fantàstic. Perquè a més la censura no serveix de res pràcticament mai. Sempre hi haurà manera de superar les limitacions per difondre discursos que algú pugui considerar perjudicials.
Ho vam veure quan els mitjans de comunicació catalans van vetar la publicitat del referèndum de 2017, i centenars de milers de catalans van posar a treballar les seves impressores per omplir els carrers amb cartells on hi deia “votem per ser lliures”. La web empaperem.cat continua segrestada per la Guàrdia Civil a dia d’avui i Catalunya va ser empaperada. Ho vam veure quan milers de catalans vam començar a fer servir Telegram per comunicar-se i superar les limitacions de WhatsApp. Exercir la censura no elimina el pensament de la gent censurada. Al contrari, sovint el legitima mentre deteriora la confiança en el sistema, quelcom que alimenta els populismes.
No sé si Elon Musk farà de Twitter una xarxa social millor. Però trobo molt probable que la faci més interessant.
1 
1 
