Ara resulta que la cançó de Shakira contra Piqué l’hem de veure com un acte d’afirmació feminista que ha de servir d’inspiració per a les dones (contra els homes). Això diu ella a les xarxes socials: “Vull abraçar els milions de dones que es revolten davant dels qui ens fan sentir insignificants”. També ha enviat agraïments al “grup de dones guerreres que caminen al meu costat” i ha dedicat la cançó “a totes les dones que em van ensenyar que quan la vida et llança llimones amargues no hi ha més remei que fer llimonada”.
Jo puc comprendre el dolor de Shakira, però no hi ha res que, com a dona, em resulti menys inspirador que tot el que ha fet amb Piqué, des del principi fins al final. Ja quan s’hi va ajuntar vaig pensar: de veritat que, d’entre els milions d’homes que podries tenir, vas i tries aquest ninyato? Quan després va decidir que Piqué fos el pare dels seus fills ja em va quedar claríssim que no era la dona ubicada i forta que aparentava ser.
Ara, amb la cançó que acaba de llançar, queda demostrat que Shakira és una princeseta vestida d’amazona, com ho són en general les parroquianes del feminisme imperant, unes consentides que ploren molt fort. Amb la publicació d’aquesta cançó, Shakira demostra ser justament tot el contrari d’allò que diu ser a la lletra. Hi assegura que és una lloba, per exemple, però salta a la vista que ara mateix no és res més que un gos rabiós.
La ràbia és un sentiment primari que tots podem experimentar, però deixar-se endur per la ràbia és infantil, feble i malaltís. Infantil perquè és una manera de desresponsabilitzar-se de les coses que et passen, com si fos la vida qui et puteja i no les teves decisions equivocades; feble perquè indica la manca de confiança i d’autopropulsió que calen per poder transformar el dolor en aprenentatge, en progrés; i malaltís perquè actuar empès per la ràbia et porta a morir matant, sobretot si ho fas en contra del benestar dels teus fills. La ràbia et destrueix més a tu i a la gent que t’envolta que no pas al destinatari de la venjança. A banda de tot això, si a sobre ets arxifamosa, fas el ridícul davant de tot el món, i més encara si menysprees un home en el qual has invertit molts anys de la teva vida i amb qui has decidit tenir fills. Vergonyeta.
El pitjor de tot plegat és que Shakira intenta fer passar la seva tara per virtut burxant una de les ferides que més mal fan a “la dona moderna”, que és incapaç d’acceptar una realitat contrastada per la ciència i que, més enllà de l’estadística, és sabuda per tothom: a l’hora de triar parella, els homes acostumen a valorar més l’atractiu físic que no pas les dones. Aquest és el pecat original de Piqué al voltant del qual Shakira busca adeptes, el motiu pel qual se sent legitimada a menysprear el seu ex públicament. Si Piqué hagués deixat Shakira per una dona més gran i/o molt menys atractiva físicament que ella, ningú no l’hauria acusat de ser un cabró i ella no s’hauria atrevit a fer-ne llimonada a plaça. No cal dir que Shakira, com que és una dona, sí que va poder anar amb un home guapo i més jove que ella sense por que ningú la titllés de frívola i vulgar.
Tothom es pot equivocar -molt, fins i tot- i tothom pot tenir sentiments capritxosos i indesitjables, però el que segur que no fan les persones fortes és pretendre fer net llançant la seva pròpia merda contra els altres.