Ara fa uns dies, per boca de Salvador Illa, el govern català va informar sobre la decisió d’ampliar el cos de Mossos d’Esquadra fins a 25.000 efectius abans del 2030. Les paraules textuals d’Illa van ser aquestes: “Aconseguirem la plantilla més àmplia des de la creació del cos”. Tenint en compte que actualment la plantilla és de 19.070 membres, l’anunci implica l’entrada de 6.000 nous agents en cinc anys, cosa que suposaria una elevació del topall possible d’efectius de 22.000 a 25.000. Els sindicats dels Mossos, tanmateix, no només han dit que això és impossible, sinó que ho han qualificat de “mentida”. USPAC, concretament, en unes declaracions a TV3, deia: “És impossible, irrealitzable i estan mentint”.
Com veurem, els números no surten, perquè la xifra dels 19.070 actual, lluny de ser una xifra estàtica, és una xifra a la baixa per efecte de l’envelliment i de les jubilacions. Cal tenir en compte que el 12% de la plantilla, és a dir, 2.300 agents, estan per damunt dels cinquanta-cinc anys, cosa que obliga a retirar-los de les tasques de patrullatge i destinar-los a feines administratives. Però això no és tot. La capacitat de l’Escola de Policia de Catalunya, a Mollet del Vallès, no pot absorbir la formació de cap allau de nous aspirants per més que la Generalitat digui que sí. L’única via, i que el Govern amaga, és rebaixar el nivell d’exigència de la formació. Nivell, per cert, que el Tripartit ja va rebaixar dinamitant els principis fundacionals de policia modèlica europea que el govern de Jordi Pujol havia establert.
De la davallada de nivell i de la introducció de policies espanyols i guàrdies civils, cossos amb una formació als antípodes dels principis ideològics, lingüístics i psicotècnics de la policia catalana, en puc parlar a bastament perquè s’escau que la meva parella d’aleshores, avui doctora, era professora de l’esmentada escola de Mollet i es posava les mans al cap pels canvis a la baixa que el tripartit havia introduït i pels perfils que s’admetien, perfils provinents dels cossos espanyols que amb les directrius anteriors mai no haurien vestit l’uniforme de Mosso. D’acord amb això, el cos creixia, sí, però a costa de què? A costa de la seva descatalanització. Doncs bé, el cos, avui, encara els sembla massa català, massa quadribarrat, i cal reduir-lo, com a concepte, a la mínima expressió, la de pura aparença. La idea, per entendre’ns, és reconvertir-lo en una extensió dels cossos espanyols, en un “cuerpo autonómico” en el sentit més literal del terme, deixant-ne els aspectes ornamentals i l’uniforme com a única expressió diferencial.
Aquests propòsits de la Generalitat del PSOE (i d’ERC a l’ombra, no ho oblidem pas), sobre l’ampliació de competències en ports i aeroports, són un frau descarat i una peça més de l’operació espanyolitzadora que han dissenyat tots dos partits. Darrere el titular de “noves competències”, i amb el pretext de la sincronia amb els cossos espanyols, s’amaga l’objectiu de tenir els Mossos sota control, de manera que no puguin repetir la imatge de policia d’Estat (d’Estat Català, és clar) que van oferir al món arran dels atemptats del 17 d’agost de 2017. I és que, en comptes d’admirar-se’n, Espanya va viure la capacitat i l’excel·lència d’aquella policia com una humiliació absolutament insuportable. Per això ara, amb el suport logístic que els dona Esquerra Republicana, lliurant-los el Govern, primer, i factibilitzant després l’espanyolització de les institucions catalanes, hi estan posant fil a l’agulla. Els Mossos, com sabem, són una estructura d’Estat, i com a tal l’Estat necessita lligar-la curt. El seu desig seria eliminar el cos, sens dubte –l’any 2017 ja els va passar pel cap, si més no derivant-ne el control a Madrid per la via del 155–, però provocaria un terrabastall i han optat per l’opció més sibil·lina, que és la de la colonització abocant-hi efectius espanyols.
Madrid, per tant, recollint la predisposició de PSC i ERC, hauria acceptat l’ampliació del cos mitjançant un desembarcament de piolins, és a dir dels “¡A por ellos!” vestits de Mossos. D’aquesta manera, amb l’excusa de garantir la seguretat de Catalunya, es faria efectiva la satel·lització de la seva policia. Però compte amb la seguretat! Perquè si hi ha algú que sap en què consisteix la “seguretat” espanyola, és el poble català, tant per les proves que vinculen l’Estat amb els atemptats del 17-A com per la violència que els seus braços armats van desfermar l’1-O als col·legis electorals.
Crec que l’independentisme –l’independentisme conseqüent, no d’etiqueta– no hauria d’acceptar aquestes condicions, que són letals. Letals per al cos i letals per al país. Cedir al xantatge d’una ampliació exprés a canvi d’unes competències és un mal negoci. I no només perquè la clau la continua tenint Madrid –amb la col·laboració del govern d’ERC ja ens va prendre les “solidíssimes” competències en bombers i servei meteorològic–, sinó perquè equival a desnaturalitzar una irrenunciable estructura d’Estat. ¿És això, el que volem, convertir les institucions catalanes en un plató cinematogràfic on tot és cartró-pedra i on els actors negres són blancs amb la cara pintada? Tan avall estem disposats a arribar? Tan poc ens estimem, que venem a preu de saldo la nostra dignitat? Amics, hi ha en marxa una operació espanyola de substitució molt més maquiavèl·lica que l’Operació Catalunya. I això no és cap pel·lícula, és una crua realitat que abasta des de les institucions a la llengua. Ara, per tant, cal interpel·lar els nostres representants polítics, aquells que es diuen independentistes, i demanar-los si és aquesta submissió, l’actitud que s’espera d’un poble que fa quatre dies deia que volia ser lliure?
