Què és el Dret a Decidir? Perdoneu la ignorància però fins ara no ho tenia clar. Em consta que des de fa un parell d’anys no paren d’explicar-ho, però potser amb els discursos no n’hi ha prou.
Després que el Tribunal Constitucional emetés una sentència contrària a la voluntat dels catalans i que la Generalitat l’acatés, no semblava pas que tinguéssim gaire a pelar. En aquell moment es va dir que s’obria un conflicte polític, però els partits majoritaris no van qüestionar explícitament l’acatament de la sentència.
En principi, les obligacions i els drets els marquen les lleis, que en les societats democràtiques es troben legitimades pel poble. Òbviament, per això se’n diu l’Estat de Dret i és important que el conservem per entendre’ns en pau i llibertat. Fins fa ben poc, l’Estat de Dret el marcava exclusivament la Constitució Espanyola i l’ordenament jurídic que se’n deriva.
Ara les tornes han canviat, ni que sigui puntualment. La reacció política i social dels darrers dies en defensa de la immersió lingüística ha obert un escenari en què, per primer cop, s’ha legitimat i materialitzat el Dret a Decidir.
El Govern de la Generalitat, amb el ferm posicionament de la Consellera Rigau, i el Cap de l’Oposició, amb el seu suport incondicional a l’escola catalana, han marcat una línea ben clara. El món educatiu, la societat civil i els mitjans de comunicació han donat suport sense fissures a la Consellera. S’ha demostrat que l’editorial dels diaris catalans sobre la dignitat de Catalunya no era paper mullat. La resposta ha estat contundent. Els catalans hem decidit.
El poder judicial, per molt constitucional que sigui, no té més remei que fer marxa enrere. És inviable continuar un procés que duria inevitablement al desacatament.
A més de descobrir què és el Dret a Decidir, hem après quan es pot exercir. Calen dues condicions. La primera és la conscienciació que allò sobre el que decidim sigui essencial per a preservar la nostra identitat. En el cas de la immersió no calen gaires justificacions. La segona condició és la unitat; la unitat real en la matèria que correspongui, sense establir condicions que dificultin sumar actius. La unitat sempre requereix esforç, comprensió i generositat.
Podem concloure que el Dret a Decidir dels catalans depèn de la capacitat d’identificar i gestionar aquelles qüestions essencials per al país que són compartides per àmplies majories socials. La nostra principal força per a poder decidir és la unitat i s’ha de fomentar sense defallir davant l’adversitat. En definitiva, cal promoure i aprofundir els lligams que fan aquestes majories socials possibles. Així tindrem la certesa que mai ens podran vèncer.
