Ábalos acarnissat

Pedro Sánchez sol encolomar al ministre Ábalos els principals problemes del seu mandat. Ja ho ha fet amb l’obscur afer de la vicepresidenta Delcy i el seu pas per les zones franques de l’aeroport de Barajas amb la seva maleta misteriosa, una història truculenta i rara, de la que encara es viuran capítols sorprenents, previsiblement lligats a Plus Ultra, aquesta companyia aeronàutica per la qual el govern espanyol sembla tenir una especial preocupació, malgrat la seva irrellevància fins ara en el nostre mapa de navegació aèria i els molts fronts que es podrien afrontar en l’àmbit intern abans d’assistir econòmicament la seva supervivència.

Però en l’àmbit intern probablement el més galdós paper de justificador oficial atorgat a Ábalos per Sánchez és els dels indults als condemnats pels fets d’octubre de 2017. A Ábalos li toca fer els discursos on el PSOE carrega contra el PP per oposar-s’hi, i de fet la seva major argumentació a favor és que el PP no els vol. Diu que es tracta d’un acarnissament sobre els presos per part de Casado. Però que hi ha sota aquesta impostada indignació socialista envers la posició del PP? Qui s’acarnissa més? Com un Django desencadenat, sembla més aviat Àbalos l’acarnissat.

El PSOE sap que no és irrellevant que els presos independentistes no hagin manifestat cap mena d’alegria (ja no dic, per suposat, agraïment) per rebre l’indult. També fa per dissimular el fet que constantment l’entorn independentista manifesti fredor i distància (no van a l’acte del Liceu, perquè es van assabentar per la premsa, no van al sopar amb el president sudcoreà perquè hi és el rei, parlen d’amnisties impossibles en entorns que ja tenen el terra inestable…) Potser és sols una aparença, com la de dir contínuament que els indults no resolen res, no sigui que quedin arrenglerats amb els que, com el President Montilla, pensen que al menys poden servir per destensar la situació. I és que tenen por que algú pensi que els interessa, tant a ERC com al PSOE, que tornin les aigües als temps de l’hegemonia convergent. Si fins i tot alguns diuen que els indults són una nova ofensa a la dignitat catalana!

Així que Ábalos ha de criticar al PP: diu que Casado s’acarnissa per no voler concedir-los. Aprofita així per carregar contra qui li ha regalat al PSOE la seva assistència a l’acte de plaça de Colón de diumenge passat, de manera que així ell pugui posar en marxa una maquinària de propaganda que condueix a presentar com magnanimitat aquesta gràcia que no concedeix el Rei, sinó Sánchez, el mateix que abans de les eleccions demanava la reforma del codi penal per introduir un delicte de convocatòria de referèndum il·legal. Però és Ábalos qui ha de sortir a recriminar el PP que digui no als indults, com si fos més constitucional concedir-lo que no fer-ho, com si hagués de fer-se amb els condemnats per als que abans va dir que no era presos polítics i que per tant no són diferents de qualsevol altre que estigui a la presó. Així doncs, quina és la raó per la que no concedir un indult és acarnissar-se? Quina és la raó per la qual s’ha de concedir a qui no el vol?

Sincerament no sé quina de les dues raons és més important per a Sánchez: si és acontentar a l’ERC que fa veure que no el vol i que sembla no haver llegit la carta publicada amb el nom de Junqueras, o bé deixar en evidència un PP, causant de tots els mals que han conduit fins aquí i mancat de l’ànima necessària per “perdonar”. Fins i tot es pot creure que un i altre aspecte és retroalimenten, perquè la ciutadania, anestesiada amb la notícia de que (Sánchez i els seus) ens treuen la mascareta al carrer després de Sant Joan, no recordarà el que un i altre es necessiten, perquè no està ara per altra cosa que per celebrar la revetlla.