La polèmica sobre la data de les eleccions acabarà aviat, però la polèmica sobre el grau d’exemplaritat dels actors implicats en ella hauria de persistir en la nostra memòria com el que és: la demostració de que, més enllà de l’interessant debat jurídic, cadascuna de les persones que han fet possible la situació en que ens trobem ha actuat en raó del que més convenia als seus interessos. Uns, per no preveure el que tenir eleccions en aquesta complicada situació podia significar; altres, perquè pensaven que les podríem posar on més els hi convingués, allargant l’agonia del President per poder fer créixer el partit després del “divorci”; els de més enllà, per voler traslladar-les o deixar-les on estaven no per respecte a la democràcia, sinó per espuri càlcul electoral, uns utilitzant recursos vestits d’indignació cívica que ajudessin uns, mentre altres (o els mateixos?) clamaven dient que era deixar la data electoral en mans dels jutges. Els més, fent sumes i restes, amb peons canviant de jaqueta a corre cuita per evitar quedar-se sense nòmina. I fora de la política, alguns altres emetent informes suposadament científics, contradictoris entre si per a confusió del públic que ja no sap si estem a punt d’extingir-nos com espècie o de generar una raça de súper humans, invulnerables a qualsevol virus.
A tot això s’ha d’afegir la veu, mai neutra i sempre poc legitimada, de l’OMS, que després de passar-se una temporada dient que les mascaretes no calien, s’atreveix a dir a la vegada que el 14 és segur per fer eleccions i que ens haurien de confinar en el nostre domicili. Embolica que fa fort! I el ministre a la vegada candidat, dient per a la posteritat que les circumstàncies, tan semblants a les de març, no justifiquen confinar, tot i demanar-ho molts, potser perquè entre altres ho vol Catalunya, mentre els consellers també candidats, metges en avantguarda, asseguren que es perillós, però que si les fem tot és segur.
Sigui el 14 o el 30, o qualsevol altre dia, no oblidem l’impresentable actuació de tots plegats menystenint la salut pel seu plat de llenties, omplint-se la boca amb una democràcia de la que cada cop som una mica mes lluny.
19 
