Aquesta data, el 12 d’octubre, és una data que per als 8 milions de mexicans que vivim a l’estat de Jalisco té diversos significats. Tal dia com avui, però de l’any 1925, es va fundar la Universitat de Guadalajara que és la millor casa d’estudis superiors de tot l’occident de Mèxic. Pels qui hi vam estudiar, doncs, és un dia festiu.
Els catòlics també celebren que la petita imatge de la Mare de Déu de Zapópan torna a la seva basílica després d’un periple per tot Guadalajara. Tot i això, és un esforç inútil. Mai no pot evitar les inundacions que es produeixen cada any a causa de les pluges torrencials de l’estiu, que és la raó per la qual la treuen a passejar. Ara bé, la gentada que l’acompanya són milers i milers.
L’endemà també sortirà la notícia, en algun raconet de la secció de Sociales dels diaris, que el Consolat d’Espanya ha celebrat el Día de la Hispanidad amb la presència de persones distingides de la societat local, que són els més reaccionaris de tots. Hi assisteixen amb penjolls de diferents ordres de la noblesa que els han costat uns quants calerets.
També, discretament, hi haurà hagut una vigilància a l’estàtua de Colom, no fos el cas que alguns entusiastes decideixin enderrocar-la, com ja van fer a Ciutat de Mèxic i altres indrets del país. A Guadalajara, però, és difícil perquè es troba al bell mig d’un nus de vies de circulació continuada i resulta gairebé impossible accedir-hi.
Ningú no pot discutir que, amb pas els anys i també gràcies al govern actual del president López Obrador, l’amor pel Día de la Raza i encara més per la madre patria ha anat minvant. Com també és ben cert que ara per ara són els mexicans més conservadors els únics qui manifesten una certa devoció per Espanya. Precisament coincidint amb la pervivència dels feixistes peninsulars.
