La combinació ha estat explosiva: una conselleria maldestre i poc humil a l’hora de consensuar i comunicar decisions que legítimament pot prendre com a Govern d’aquest país, i uns sindicats inflexibles que no representen el sentiment generalitzat del professorat del país ni actuen exclusivament en nom del benestar dels alumnes. El resultat? L’impacte de ple sobre el col·lectiu més damnificat per la pandèmia. Els escolars van ser els primers assenyalats, i com a suposats focus dels contagis van patir el tancament les escoles i l’aïllament social abans que arribés el confinament. Des d’aquell 13 de març de 2020, han perdut moltíssims de dies d’escola i de vida, probablement, i com ja apunten molts experts, de forma injustificada. Van tornar a classe el setembre de 2020, però les quarantenes imposades, sovint a l’engròs, els han expulsat del sistema educatiu desenes de dies més fins tot just fa un mes.
Els sindicats de mestres convoquen legítimament una vaga de cinc dies -més un per al 25% del castellà- per reclamar més recursos, més personal, contractes indefinits per als interins i més temps per aplicar els nous currículums de secundària que ha imposat unilateralment el departament. I també, i especialment, rebutgen començar el curs una setmana abans de l’habitual. Segons els mestres en vaga, l’avançament fa gairebé impossible tenir el curs a punt, i per al departament, començar el 5 de setembre és clau perquè els alumnes més vulnerables puguin tornar a escola abans i tenir un coixí en àmbits tan fonamentals com un bon àpat o activitats d’oci. Tots dos tenen raó, i si s’hagués previst amb més marge, és possible que no hagués estat motiu de vaga.
Per contra, la imposició del 25% castellà i la falta de recursos per a l’escola inclusiva no han destacat entre els principals motius per anar a la vaga. “Volem negociar, tenim sobrecàrrega de feina i estrès per la pandèmia”, deia una representant sindical aquest dilluns a les portes de la conselleria d’Educació. Sobrecàrrega i estrès que pateix tota la societat i no només els mestres, que afortunadament no han perdut la feina ni han patit ERTOs. De portes endins, un departament que ha tirat pel dret i ha anunciat canvis sense escoltar amb calma el parer de la comunitat educativa.
Els nens i nenes ja van patir el desconcert d’unes administracions que no tenien prou elements per afrontar la desconeguda pandèmia i feien el que podien per protegir la població. I ara, malauradament tornen a patir els efectes col·laterals d’un pols polític entre el Govern i els sindicats. Els costos socials de no anar a escola o fer-ho a mig gas són elevadíssims per als infants i també per a moltes famílies. L’escola no és només un espai on aparcar les criatures, és un pilar fonamental del creixement emocional, social i acadèmic dels infants. Per això s’ha de valorar amb molta honestedat a qui fa més mal una vaga de cinc dies, si a les famílies i als infants o al departament d’Educació.
