Dos mesos per pactar dos comunicats. Això és el que han estat les setmanes de negociació entre ERC i el PSC per acordar els pressupostos de la Generalitat per al 2023. Amb Junts acabant d’omplir l’escenari en alguns moments perquè no se’ls pogués dir que se n’han desentès.
Hi ha dues veritats com cases de pagès que s’han de tenir en compte per entendre el que ha passat. La primera és que el marge pressupostari de la Generalitat és tan estret –a causa del dèficit fiscal– que és impossible negociar els comptes, negociar-los de debò per aconseguir canvis substancials: s’ha de pagar el que és imprescindible i un cop fet això poc queda per repartir. I la segona veritat és que en tots els acords la part més important és com es comuniquen, qui guanya la batalla del relat. Però, tot i així, el cas d’aquesta negociació ha estat extrem.
L’únic objectiu del PSC era collar ostensiblement ERC i els republicans només volien poder dir que els socialistes no se n’han sortit del tot. Així s’ha parit la peça d’orfebreria que és el comunicat sobre el pacte d’infraestructures que acompanya –de fet, és la torna– l’acord de pressupostos. S’hi acumulen paraules que no volen dir res perquè cadascú les pugui llegir com vulgui. El cas més clamorós és el punt sobre l’aeroport, per al qual es crearà una comissió tècnica per estudiar com “transformar-lo” perquè “guanyi capacitat i esdevingui un veritable hub intercontinental”. Prohibida la paraula “ampliació”: aquesta ha sigut la victòria d’ERC a canvi d’empassar-se un conveni amb l’Estat per “la redacció del projecte de la Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar”.
Sobre aquest text, Salvador Illa s’ha permès dir: “No diré què vol dir guanyar capacitat perquè tothom sap què vol dir guanyar capacitat”. I Marta Vilalta ha pogut replicar: “No passa per una ampliació i ho sap tothom”. Jéssica Albiach, ha rematat la jugada per l’altre extrem deformant descaradament el que diu l’acord sobre la B-40, rebaixant-lo més del compte: “El que hi ha és el compromís de fer un estudi que s’ha fet en altres ocasions i que ha anat caducant successivament perquè no s’ha dut a terme”.
Mentre els tres partits que aprovaran el pressupost discutien què diuen els pactes que han signat –a més dels dos del Govern i el PSC, hi ha el de l’executiu amb els comuns–, Junts cridava “que ve el tripartit”.
Ni aeroport, ni B-40, ni tripartit. Tots han participat del sainet perquè tots volen deixar passar les municipals abans d’afrontar les pròximes eleccions al Parlament. Els calien aquests pressupostos per al temps mort que necessiten. I, per descomptat, el PSC ni busca ni vol un tripartit presidit per Aragonès. Vol un Govern presidit per Illa i quan arribi el moment decidirà quin pacte li convé més. Com s’ha fet sempre. I ho sap tothom.
18 
7 
