Pedro Sánchez ha sacsejat el seu govern aquest cap de setmana i n’ha sortit una versió amb moltes cares noves per enviar un missatge més aviat vell. Després de les dificultats internes durant les setmanes en què va desencallar els indults per pal·liar l’efecte internacional de l’informe del Consell d’Europa, ara busca l’aparell del partit, el seu propi aparell, per reforçar-se a la Moncloa i frenar els barons. I, d’aquesta maniobra, en forma part tant el fet de triar Félix Ballesteros i Óscar López com la decisió de relegar Miquel Iceta al ministeri de Cultura, una cartera amb poques competències que no era la que el primer secretari del PSC estava cridat a ocupar.
Durant de dies hi va haver rumors que apuntaven que Iceta podia ascendir a vicepresident i portaveu del govern espanyol. S’interpretava com una aposta pel que Madrid considera una negociació amb Catalunya, amb la construcció d’una proposta per fer baixar el suflé basada en una repesca de l’Estatut mutilat pel TC el 2010. A l’hora de la veritat, però, el moviment que s’ha produït ha sigut substituir-lo al ministeri de Política Territorial per l’alcaldessa de Puertollano (Ciudad Real), Isabel Rodríguez, i enviar-lo cap avall i no pas cap amunt. No hi haurà un català federalista tan a prop del cim de la Moncloa. Ni això hi haurà. Ni això poden digerir el PSOE i Espanya.
Per si en quedava algun dubte, els indults no són el “primer pas” que va esmentar Pedro Sánchez al Liceu, sinó l’última parada a la qual està disposat a arribar. Ara, si el president espanyol espera alguna cosa d’Iceta és que es mogui a l’ombra per refredar cada dia més l’independentisme. Compta que els Comuns l’hi ajudaran. I d’ERC pretén que ho toleri, ni que sigui temporalment. És aquest, en tot cas, el segon pas que Sánchez vol per al seu full de ruta: un pas enrere de l’independentisme.
