Hi ha un debat constant en aquest país. És el de la confrontació –sí, paraula controvertida però igualment útil– entre el mentrestant i l’objectiu de la independència. Que aquest objectiu, el de la independència, no ha de matar el que mentrestant es pugui anar fent –però tampoc a l’inrevés– és un dels pocs punts d’acord que les diverses forces independentistes. Malgrat que aquí s’acaba el consens i no hi ha acord sobre què vol dir això en realitat.
Anar guanyant batalles mai farà mal. El problema és que totes les batalles que es vulguin guanyar per la via legislativa en el mentrestant tenen poques possibilitats, com ha demostrat l’última resolució del TC d’aquesta setmana, que tomba el decret català d’habitatge, a petició del govern espanyol. Però queda tota la resta: tot el que pot fer la societat civil –i també en organismes en què s’hi pot incidir, com ara les cambres de comerç i la resta de corporacions i entitats en què es pugui votar, com les esportives– i el que depèn del poder executiu. En aquest terreny, iniciatives com el projecte AINA són cabdals i seria imperdonable no engegar-les.
AINA és l’acció tipus de la societat catalana, amb iniciativa de les institucions –també podia haver estat al revés, i de fet respon a una demanda social– i implicació de la població. El Departament de Polítiques Digitals i Territori, encapçalat pel vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha impulsat i posat l’eina per mobilitzar els parlants de català –els de tots els Països Catalans, no només els del Principat– per generar un diccionari oral gegantí que permeti obligar les grans corporacions multinacionals a incloure el català en els aparells digitals que ens envolten. L’objectiu és no donar marge a aquestes firmes per marginar el català en els softwares de, per exemple, la popular Alexa, amb qui els catalanoparlants de moment han de parlar en castellà, en anglès o en qualsevol altra de les llengües per a les que sí que està entrenada. I la reacció dels parlants ha sigut massiva: unes 40.000 aportacions al dia. No és l’actitud d’un poble indiferent. Només cal que tingui les eines.
