L’ANC ‘apreta’ i Òmnium estira

La tensió dels dies previs a l’Onze de Setembre ha sacsejat l’independentisme més del que és habitual i ha fet més intensa del que es preveia aquesta Diada. O potser simplement la intensitat s’ha expressat de forma més clara. La polèmica i la necessitat de clarificar posicions i refermar-se en les conviccions pròpies ha fet que la nova presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, hagi tingut més protagonisme del que segurament s’esperava ella mateixa fa un parell de mesos. I que el nou president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, hagi preparat mil·limètricament el missatge que volia emetre. Però en tots dos casos ha quedat clar que les entitats fa mesos que treballen per una nova etapa de l’independentisme.

Les dues propostes que han llançat són diferents i, segons com, enfrontades: Òmnium planteja un camí més llarg i l’ANC vol passar a l’acció en el moment que sorgeixi l’oportunitat, caçar-la al vol i actuar. Però totes dues han deixat de donar voltes en cercle. I demanen als partits que facin el mateix: aquesta és la part difícil. Uns demanen als polítics que abandonin el confort que dona reivindicar la gestió del dia a dia i els altres esperen que estiguin disposats a ser rellevats generacionalment, des del seu punt de vista, segurament, de manera prematura.

Òmnium, que vol un moviment que ataqui tots els “fronts” –tots els sectors de la societat– per anar-hi guanyant batalles una per una, té especialment clar que els joves han de ser una de les palanques per al gir de guió que es busca. Per això ja està en contacte amb una llarga llista de col·lectius d’on han de sortir nous líders i idees noves. I aquest moviment, si funciona, s’encamina cap a la substitució de liderats. De fet, que Òmnium fa aquesta aposta va quedar clar quan va predicar amb l’exemple i Jordi Cuixart i Marcel Mauri van renunciar explícitament a continuar.

Com ha deixat clar aquesta Diada, l’ANC apreta i Òmnium estira, mentre a Madrid s’aferren a l’unionisme màgic i somien que els estirabots entre independentistes acabin amb l’independentisme. D’opcions per obrir un nou cicle, per tant, n’hi ha. Es tracta de donar-hi forma. Però els partits han de voler-ho fer, i no se sap si volen.