Quins són els reptes de la nova junta de la PDD?
Volem reemprendre les activitats que van quedar aturades amb el conflicte intern entre dos sectors. Cal tornar a la normalitat i tirar endavant els objectius fundacionals. És a dir, fer pedagogia del dret a decidir i promoure les condicions necessàries per poder exercir aquesta acció.
Així, la direcció elegida dissabte és de “reconciliació”?
Evident, hem rebut el vistiplau de membres dels dos sectors. Per exemple, tenim el suport explícit de Jaume López i Carles Castellanos, president i vicepresident de la junta invalidada. A la nova cúpula, hi ha gent de les dues parts i altres, com jo, que no ens vam posicionar davant la desunió existent.
Excepte Carles Rojas, no hi ha cap dels integrants de la junta elegida fa poc més d’un any i encapçalada per Mònica Sabata…
També n’havia de formar Jaume López, però per motius personals va declinar la invitació. La nostra voluntat és d’obertura, no volem excloure ningú. Volem un moviment transversal i d’unió que aplegui gent de diverses sensibilitats que comparteixin el dret a l’autodeterminació.
Així mateix, gairebé la meitat de les entitats que formen part de la PDD no van participar a l’assemblea de dissabte…
Durant el conflicte que va viure la plataforma, diverses organitzacions van apostar per algun dels dos bàndols i d’altres van mantenir-se al marge. Ara, la primera feina serà refer aquesta unió i convidar tothom a ser-hi present.
Pretenen enfortir els “objectius fundacionals”, però alguns exresponsables de la PDD opinen que en comptes de defensar el concepte ampli del dret a decidir, han apostat per una línia clarament independentista…
Si algú es vol desmarcar és perquè vol. Intentem ser un moviment ben ampli des de l’anàlisi que la via estatutària està col•lapsada. A partir d’aquí, lluitem per difondre l’exercici del dret a decidir en tota la seva amplitud. En l’àmbit de l’autogovern, el límit màxim és si Catalunya vol ser independent.
En tot cas, el lema de la manifestació que secunden per la Diada és explícit: Som una nació, volem Estat propi!…
Malgrat la crisi interna, la PDD va continuar treballant fins l’elecció de la nova cúpula. L’assemblea va decidir sumar-se a la marxa unitària de l’Onze de Setembre i no esmenarem una decisió presa.
Així, la PDD no fixa un rumb marcadament independentista?
El dret a decidir és una acció radical de democràcia. Decidir respecte les infraestructures o sobre quina mena de govern es vol. Tot això és el dret a decidir. La PDD, des de la seva fundació, s’ho ha plantejat d’aquesta manera.
I quina sortida té Catalunya del “col·lapsat” procés estatutari?
Els culpables d’aquesta involució són el Govern estatal i els tribunals espanyols. Tot i la negació de l’Estat, defensem més que mai, que Catalunya com a nació té dret a la sobirania i exercir el dret a decidir el que sigui. A nosaltres no ens toca dir el què.
Com actuarà la PDD si el Constitucional retalla l’Estatut?
La voluntat és promoure una contesta el màxim unitària possible. Sempre hem criticat que cada partit vagi pel seu compte en qüestions bàsiques de país. No obstant, la plataforma aglutina un conjunt d’entitats i l’estratègia i les actuacions concretes es decideixen en assemblea.
Òmnium Cultural prepara una manifestació un cop l’Alt Tribunal publiqui el dictamen. Hi participaran?
La junta anterior hi havia tingut converses. La nova cúpula acaba d’aterrar i tindrem temps per parlar d’aquesta qüestió.
I la resposta política quina hauria de ser?
No hem tractat aquest aspecte. La nostra funció no és proposar què ha de fer el Govern. En tot cas, no volem que la sentència pugui ser un element de frustració. Si estem units i convençuts, el país pot aconseguir els objectius que es plantegi. Cal transmetre aquest sentiment positiu i esperançador perquè que hi ha futur més enllà d’aquestes situacions.
Aquests dies el dret a decidir està sobre la taula amb la consulta independentista a Arenys de Munt. És un primer pas?
El Govern espanyol no pot negar una consulta popular. Si estem en democràcia, es pot consultar tot. No estem parlant d’un referèndum oficial. És una barbaritat democràtica. No diuen que tot hi té cabuda si es fa pacíficament i de manera cívica? Si els arenyencs poden opinar sobre si cal tapar la riera, després no poden expressar la seva posició sobre qualsevol altra cosa? Qui marca els límits?
Quines seran les pròximes actuacions de la PDD?
Avui celebrem un debat a la Universitat de Barcelona sobre quin és la situació actual de Catalunya. Per la Diada, organitzem una marxa unitària juntament amb Sobirania i Progrés, Deumil.cat i l’Fnec. També esperem resposta del Parlament per saber si admet a tràmit la iniciativa legislativa popular perquè Catalunya tingui la competència per autoritzar referèndums.
