El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va donar ahir les culpes a catalans i bascos, concretament els aficionats del Barça i de l’Athletic de Bilbao, de l’actual situació històrica de la prima de risc, que des de fa dies es troba disparada per sobre dels 500 punts. García-Gargallo va assegurar que amb la xiulada a l’himne espanyol la identitat d’Espanya a l’exterior ha quedat “debilitada”, i que això els mercats ho penalitzen. Els arguments del ministre naturalment no s’agafen per enlloc, perquè és evident que la principal causa que la prima de risc s’hagi disparat és la desconfiança que desperta el sistema financer espanyol arran del forat negre de Bankia. Que un ministre, davant una situació tan greu a sobre faci demagògia fa venir ganes d’entonar l’Assaig de Càntic en el temple d’Espriu i fugir nord enllà. Però en aquesta Espanya d’opereta que s’enfonsa dia a dia encara és necessari recordar al ministre que la seva coreligionària Esperanza Aguirre no es va estar de demanar la suspensió de la final de la Copa del rei, i això sí que és molt més gruixut que xiular un himne. Això només té un precedent en la dictadura de Primo de Rivera, i no sabem si als alemanys que tot indica que ens acabaran intervenint, arribat el cas, els faria gaire gràcia.