Ho ha avançat avui el Jaume Roures i se n’han fet ressò diferents mitjans de comunicació: el gran clàssic de la lliga espanyola es podrà veure als cinemes, en alta definició i amb dolby. Evidentment hi haurà crispetes i tot el que faci falta. I el públic d’uns i altres barrejats com si es tractés de les graderies del Camp Nou. Ara només fatlarà posar-ho en 3D. I tot això ajudarà a revitalitzar algunes sales de cine, que estaven quasi mortes.
Mediapro ha arribat a un acord amb Yelmo Cines, Cinesa i Kinépolis per retransmetre el Barça-Madrid a les sales, cosa que dóna finalment un nou ús a les sales de cinema. Yelmo, sense anar més lluny, ja havia començat a retransmetre-hi ópera, i era un secret a veus que tard o d’hora els partits de fubtol (almenys els més populars i emocionants) s’acabarien instal·lant a les sales. De fet, recordo que l’any passat i amb un València-Barça com a teló de fons, Mediapro ens va convidar a un grapat de periodistes del sector a la seu del 22@ per ensenyar-nos què es podia fer. El resultat, senyores i senyores, és espectacular.
Ja fa temps que el cine es planteja què vol ser de gran. O més que el cine, les sales de cine. Ara feia temps que deien que si el 3D les havia de salvar, però vist que possiblement aviat es pugui veure 3D també a casa, la revolució tan esperada ha resultat no ser la gallina dels ous d’or.
Tot plegat no és més que la constatació que les sales de cinema han perdut el seu plus. En elles mateixes, no tenen res a oferir que no puguis tenir a casa, a millor preu, a l’instant, potser fins i tot abans i sense fer cues ni pagar 8 euros. Home cinema, Blu-ray, descàrregues (legals i il·legals), i el que faci falta. Així que les sales de cine es queden orfes de sentit i sense res a oferir. Almenys res atractiu.
Segui com sigui, el 3D, l’ópera, ara el futbol, d’altres esdeveniments esportius i concerts massius poden ser una tirita a la ferida. Ara que els U2 retransmeten concerts pel youtube en directe, no trigaran a passar-ne un a una sala de cinema. Però tot i la tirita, i segueix havent ferida. I la pregunta és evident: què volen ser les sales de cine quan siguin grans? No sé vosaltres, però jo no us sé respondre.
