Hi ha veus critiques amb el procés de fusió de caixes. Asseguren que el banc d’Espanya ha emprat la crisi per desfer el sistema català de caixes.
No estic d’acord amb aquest plantejament d’una manera radical. Crec que alguna cosa s’havia de fer i si aquesta ha estat la millor això el temps ho dirà. Però calia actuar perquè determinades entitats no podien subsistir a mig termini d’una manera independent. Caldrà veure si les associacions resultants han estat les més adequades, però la necessitat d’un replantejament per constituir entitats més grans era del tot necessària.
Li sembla bé en relació a aquest procés que entitats catalanes s’hagin agrupat amb entitats que no en són?
Forma part de la lògica estranya d’aquest procés. Crec que en alguns aspectes ha intervingut, potser descompensadament, l’aspecte polític; i per altra banda, també descompensadament, l’aspecte personal dels actuals directius. Per tant la unió de tot plegat ha fet que es produís l’actual situació. Tot i que es pot pensar en altres opcions que només incloguessin entitats catalanes, els resultat final no em sembla dolent.
S’ha evidenciat l’excessiva politització d’aquestes entitats?
En alguns casos. Si observem en termes comparatius respecte altres caixes de l’Estat, l’índex de politització és menor. Però no es pot negar que determinades entitats, sobretot les que són de dotació pública, com les de Tarragona o Girona, tenen un nivell de politització important.
Hi ha un discurs, alineat amb sectors de l’esquerra, que acusa la Borsa de ser un agent a favor de l’economia especuladora. De ser un dels causant de la crisi…
Aquest plantejament que la borsa és la capital del capitalisme, que fomenta l’especulació, és absolutament tronat. Forma part d’ideologies totalment superades per part d’aquells que gaudim d’una intel•ligència normal i intentem estar al dia de com evolucionen les idees i els fets. La borsa és un mercat i en qualsevol mercat qui ven ofereix un servei i el cobra a un preu que li doni beneficis. La lògica de la borsa no és diferent, és la mateixa que qualsevol altre mercat.
Un mercat d’empreses per tant?
Sí, en definitiva, és un mecanisme de finançament empresarial. Quan qui estalvia vol obtenir una retribució, o bé acudeix al mercat de crèdit, on caixes i bancs li donen una rendibilitat determinada, o bé va al mercat de capitals, on compra títols esperant rebre un dividend o una plusvàlua. Les empreses, quan necessiten diners, més enllà dels seus recursos tenen aquestes dues opcions. La borsa fa que l’estalvi vagi en mans dels inversors per dur a terme projectes que facin créixer l’activitat de l’entitat i l’economia en general. Per això aquests plantejaments ignorants i pletòrics de reticències ideològiques avui en dia no s’escauen.
Malgrat tot és un discurs que sona, que té seguidors…
Sí, i té una llarga tradició. El segle XIX va ser una època en la qual es va manifestar conceptual i operativament la lluita de classes: hi havia burgesos i proletaris. Al segle XX això va evolucionar amb un contingut polític amb el debat entre esquerres i dretes, i ara al XXI, el plantejament dual ja no és entre esquerres i dretes, ni entre burgesos i proletaris, és entre gent competent i gent incompetent. Així és com s’ha de veure el futur. Si la borsa té problemes caldrà, mitjançant la competència i l’esforç, introduir-hi canvis. Però la borsa, com el sector financer, és indispensable per fer funcionar l’economia avui en dia.
Com valora per tant els plans d’ajut públic al sector financer?
Demostra la importància de la qual parlava. Com n’és de vital per qualsevol economia que bancs, caixes i borses funcionin. Als Estats Units, quan va començar la crisi, el govern era conscient que els bancs l’havien originada però no va permetre que fessin fallida. Al contrari, hi van abocar una quantitat immensa de diners perquè, malgrat que els banquers havien sigut uns irresponsables, representen un sector clau.
Si els bancs no ofereixen crèdit la borsa pot ajudar les empreses a trobar finançament?
El crèdit ha desaparegut de la vida quotidiana. Per això cada cop més hi ha empreses de tamany mig que abans no podien accedir a la borsa i ara intenten apropar-s’hi mitjançant el mercat alternatiu borsari, el MAB. Aquí i arreu del món s’han aprovat modificacions legislatives perquè aquestes empreses puguin fer ús de la borsa. Tot això es fa perquè, com ja he dit, la borsa és un instrument de finançament empresarial
Quina és la seva previsió econòmica a curt termini?
Ja hem tocat fons. El més probable és que d’ara endavant l’economia creixi i la borsa, malgrat el seu caràcter volàtil, també faci el mateix. Alguns països s’han avançat a d’altres, primer perquè la seva estructura els permet ser més flexibles, i, segona, perquè han aplicat mesures més puntualment i més contundentment de les que s’han aplicat a l’Estat.
Encara que tardanes, li semblen correctes aquestes mesures?
Algunes sí i d’altres no. Trobo a faltar un pla compacte. El país està en una crisi de dimensions molt considerables. La taxa d’atur és espectacular, el nivell d’atur és fabulós, la competitivitat pels terres i millor no parlar del context socio-polític. Necessitem noves mesures que se sumin a les existents, reformes importants, perquè sinó només anirem recuperant-nos a mesura que es recuperin els de fora. I confiar la nostra salut a les economies estrangeres em sembla molt arriscat.
La reforma laboral es queda curta?
Una reforma d’aquesta mena ha de tenir en compte quatre aspectes: l’anàlisi de quanties, la de modalitat de contractació, l’anàlisi de la concertació col•lectiva i la de les pensions. D’aquests quatre punts només s’ha entrat lleugerament en el primer i sembla que es vulgui entrar en el quart. Queden temes molt importants encara pendents.
Mesures com la taxa Tobin són efectives?
La proposta del premi Nobel James Tobin és molt interessant conceptualment però difícilment aplicable. Si hi hagués un govern mundial això tindria sentit. Com que no és el cas alguns l’aplicarien, d’altres no i, a més, qui el recaptaria? Hi ha moltes teories bonistes que tècnicament, per molt legítimes que siguin, necessitarien abans d’una compenetració institucional entre les polítiques dels diferents estats.
Creu que s’ha recuperat la confiança dels inversors estrangers en tot producte d’origen espanyol?
La desconfiança no és tant baixa com fa unes setmanes però l’escepticisme segueix. Com que, malauradament, altres van pitjor els nostres problemes passes desapercebuts.
A Catalunya l’argumentari econòmic està reforçant l’independentisme. Fa unes setmanes vostè mateix va presentar un acte del Cercle Català de Negocis…
El fet econòmic condiciona la vida de totes les persones. Sempre he dit que hi ha diferents nacionalismes. Hi ha el nacionalisme de cap, un nacionalisme pensat, lògic, assenyat i ordenat. N’hi ha un de cor on tot és emoció, on tot es basa en tirar endavant sense tenir en compte quins mitjans calen i, també, un nacionalisme de butxaca. La necessitat de viure en condicions dignes i guanyar-se la vida pesa sobre altres consideracions que es puguin fer.
Però està d’acord que la independència aportaria un major benestar a Catalunya?
L’economia no és una ciència exacta i per tant es poden plantejar diferents escenaris possibles. Tot i així, que hi hagi diferents estudis sobre les possibilitats d’una Catalunya-Estat crec que té el seu mèrit i el seu valor. La idea em sembla molt vàlida i absolutament respectable.
Per la Borsa de Barcelona la independència podria ser un revulsiu?
Els mercats financers avui en dia són mercats globals. On realment la globalització és un fet és en el món de les finances. En ell hi participen moltes influències, hi conflueixen molts interessos i hi cotitzen empreses de diferents indrets. La independència afectaria la identitat i significació de la Borsa de Barcelona però no la seva funcionalitat.
