Què té en contra de la democràcia?
L’obra parteix de la idea que la paraula democràcia està formada per demos (poble) i cratos (poder). Significa poder del poble. Si sortim al carrer i fem una enquesta preguntant a la gent si el poder el tenen ells, crec que la resposta no serà que sí.
“En aquest món es discuteix tot excepte una cosa: la democràcia”.
L’obra es deixa inspirar per aquesta frase de José Saramago. Es pregunta com podem parlar de democràcia si aquells que governen el món no són escollits pel poble.
La imatge promocional de l’obra són un munt de gats xinesos, dels que mouen un braç amunt i avall. Per què l’heu triada?
Ens recorda el símbols que alguns botiguers col•loquen als seus establiments per intentar apropar la sort o els diners, el gest mecànic del gat és molt semblant a moviment de posar una butlleta dins d’una urna, i l’acumulació de les figures també ens recorda aquest maquinisme. Tot plegat ens va sumar la idea de gent que s’apropa a votar en un sistema on només importen els diners, on les persones són números i no persones.
Quin va ser el detonant de “Contra la democràcia”?
Ja portava llegides un grapat de lectures importants sobre el tema. Sobretot m’ha impactat molt el llibre “Filosofía política. Solidaridad, cooperación y Democracia integral” de Mario Bunge, que m’ha portat a replantejar-me tota la meva manera d’entendre la política. Sempre treballo així. Com ja em va passar a “Contra el progrés” i “Contra l’amor”, he tardat dos o tres mesos en escriure “Contra la democràcia” però el procés de preparació ha durat dos anys.
“Contra el progrés”, “Contra l’amor”, “Contra la democràcia”. De què està a favor?
Sí, estic a favor de la creativitat. Crec que si apostéssim per la creativitat en qualsevol tipus de manifestació artística, individual o política, aniríem millor. Estem governats per gent poc creativa. Quan la creativitat es manifesta de manera lliure i sana genera dinàmiques sempre positives. És una llàstima que no estiguem més envoltats de creativitat.
L’obra proposa alternatives a la democràcia?
Els darrers mesos s’han plantejat dues alternatives: començar de zero i canviar el sistema d’arrel o renovar de la democràcia. Crec que no hi ha una tercera via i que estem abocats a un canvi, d’una manera o altra, més o menys radical. L’obra no busca donar respostes, no pretén alliçonar sinó generar preguntes, generar debat. Es pregunta si el significat de la paraula democràcia segueix tenint vigència o realment el que tenim és una derivació, una perversió d’aquest significat.
Diuen que “la democràcia és el millor dels pitjors governs possibles”.
Des d’un punt de vista teòric aquesta argumentació és certa. Però cal veure exactament en què s’ha convertit la democràcia. Realment el poder el té el poble o està en mans dels banquers, d’una elit política, d’una corporatocràcia i s’ha acabat perdent? Estem en una democràcia o en una tirania consentida? Jo aspiro a tenir una democràcia però una democràcia real, no el que tenim ara.
“Democràcia real” és un dels lemes del moviment del 15-M. Què n’opina dels ‘indignats’?
Ens ha agafat per sorpresa. Amb el Grec portàvem treballant dos anys en aquesta obra i la versió final és de l’agost de l’any passat. A l’equip no ens esperàvem de cap de les maneres que hi hauria un moviment com aquest, que tanta gent es posaria d’acord per sortir al carrer i reclamar tot això.
Què en quedarà?
El que ha passat és molt important, encara que sigui pels petits triomfs que hi ha hagut fins ara. I tindrà un efecte molt important, per exemple, en el món cultural: estic percebent com nous creadors estan alterant el seu discurs. Fins i tot els polítics estan canviant les seves declaracions. És una autèntica revolució. No sé si arribarem al nivell d’assolir canvis com els d’Islàndia, però les revolucions van a poc a poc.
Aquesta setmana s’ha començat a parlar de reformar la llei electoral.
És curiós que precisament n’estiguin parlant els dos principals partits polítics. Immediatament ja han aparegut veus que diuen que aquesta reforma només pretén afavorir aquests dos partits. És una reforma pressa a imatge i semblança del model nord-americà, en el qual els dos partits principals es reparteixen els vots i els petits no tenen opció de participar. Si va per aquí, veig una reforma molt perillosa i que buscaria polaritzar la política catalana.
