Després de 73 anys, el diari francès “Le Monde” ha publicat un article de l’escriptor i periodista Albert Camus (1913 – 1960) sobre el periodisme lliure en temps de guerra censurat durant la Segona Guerra Mundial.
El text, que havia de ser publicat al diari algerià “Le Soir Républicain” que Camus codirigia, no va sortir a la llum el 25 de novembre de 1939 perquè les autoritats franceses d’Argèlia van decidir censurar-lo. El diari, com tenia costum de fer sempre que tallaven algun dels seus textos, va deixar un espai blanc al seu lloc.
En aquest article que ara veu la llum, l’autor de “La pesta” afirma: “La qüestió a França no és ja saber com preservar les llibertats de la premsa, sinó que es tracta de saber com, constatant la supressió d’aquestes llibertats, un periodista pot restar lliure. El problema no interessa a la col•lectivitat, sinó a l’individu”.
L’autor assegura que els mitjans pels quals la llibertat es pot preservar són: “La lucidesa, el rebuig (a la mentida), la ironia i la obstinació”. Camus considerava la ironia com “una arma sense precedents contra els totpoderosos” perquè “una veritat expressada en un to dogmàtic és censurada nou de cada deu cops”, mentre que “la mateixa veritat dita humorísticament és censurada només cinc de cada deu vegades”.
En l’article, que ha estat trobat als arxius d’Aix-en-Provence, l’autor de “L’home rebel” sentencia: “Un periodista lliure, el 1939, no desespera i lluita pel que considera que és veritat com si la seva actuació pogués influir en els esdeveniments”.
Conegut sobretot per les seves novel•les, assajos filosòfics i obres de teatre, aquest Nobel de la Literatura va exercir durant molts anys la professió periodística, tant a Algèria com, més tard, a Lyon i Paris.
Camus, que va rebre el Premi Nobel de la Literatura al 1957, va morir al 1960 en un accident de trànsit a Villeblevin (França), juntament amb el seu amic i editor Michel Gallimard, qui conduïa el cotxe que es va estavellar contra un arbre. // Nerea Rodríguez
